(ACN) El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca és el que més persones va tenir tancades el 2023, 589 de les 2.085 en el conjunt dels set recintes de l’estat espanyol. Pràcticament totes les dones internes van estar en aquest CIE, 62 de les 64 (dues al de Madrid els pocs dies que va estar actiu per obres). Una d’elles havia estat víctima de tràfic d’éssers humans.
Són dades de l’informe del Servei Jesuïta a Migrants, en col·laboració amb Migra Studium i altres entitats. De les 561 persones que van sortir del CIE de la Zona Franca l’any passat, 322 van ser posades en llibertat (57 %) i 218 expulsades o retornades (39 %). “L’internament és una mesura ineficaç i de molt patiment“, ha advertit Josep Buades, primer autor de l’informe.
L’informe, titulat Internament “mutejat” per posar l’accent en l’opacitat política i el silenci social que envolta els CIE, recull que el 2023 van estar actius els centres d’Algesires, Barcelona, Las Palmas, Múrcia i València; el de Madrid durant uns pocs dies de gener i la segona quinzena de desembre després dels treballs de reforma i el de Tenerife va estar inactiu tot l’any per obres.
Més interns i estades més llargues
El CIE de Barcelona va ser el centre amb més persones tancades de l’estat, 589 (28 % de les 2.085), i també el que va tenir els internaments més llargs, amb 34 dies (27 de mitjana en el conjunt de CIE). Més de la meitat de les persones en aquest CIE (336) estaven internes per estada irregular; 68 per arribar amb pastera i 58 per expulsió judicial per substituir una pena superior a un any, entre altres casuístiques.
Els autors de l’informe també posen el focus que el CIE de la Zona Franca és l’únic on hi ha dones. La d’elles també és una realitat en aquest centre. “Hi ha hagut episodis en què només hi ha hagut una dona al mòdul durant dies. Creiem que aquesta situació afegeix una plus de penositat en la situació d’internament“, ha alertat José Javier Ordóñez, advocat de la fundació Migra Studium i coautor de l’informe.
Denuncien opacitat al port de Barcelona
Ordóñez també ha posat el focus en la retenció d’un grup de 69 persones bolivianes sense visat vàlid en un creuer a l’abril a Barcelona. Per a aquest advocat, el creuer es va convertir “en una mena de CIE per fer el cribratge (d’entrada a l’estat)”. “Estem convençuts que va ser una prova pilot de com hauria de funcionar el port de Barcelona en l’aplicació de futures polítiques del Pacte Europeu”, ha avisat Ordóñez, que ha lamentat que es tingui molt poca informació del que passa al port de Barcelona.
