Els carrers amb noms de dona a Barcelona són una clara minoria en el nomenclàtor de la ciutat. De fet, només representen el 7 % del nomenclàtor. Ara un grup d’alumnes de tercer d’ESO de l’escola La Miranda han anat més enllà. Han estudiat per barris la desigualtat i també han vist com, a més de ser-ne menys, els carrers amb noms de dona són més curts, més petits i més desconeguts.

Un exemple és la Dreta de l’Eixample, on no n’hi ha cap carrer amb nom de dona, mentre que n’hi ha nou d’homes. Al Raval, la diferència també és clara: 53 carrers dedicats a homes i vuit, a dones. A Sants només hi ha quatre carrers dedicats a dones, en comparació dels 38 carrers amb nom d’home. I a l’Esquerra de l’Eixample, el nom de dona es redueix a un.

Noms de marededéus i poques dones il·lustres

La situació empitjora quan analitzen qui són les dones a qui s’ha dedicat un carrer. La majoria són marededéus i santes, i apunten que fins ara ha costat reconèixer les dones més enllà d’aquelles que s’han convertit en un símbol religiós. Aquesta situació passa a la majoria dels barris que han treballat, com ara Sants, Pedralbes, el Raval o la Vila de Gràcia.

Per això, també han preparat diverses propostes de noms de dones de qui reconèixer la tasca. N’hi ha que encara són vives, tot i que la Ponència de Nomenclàtor de Barcelona requereix que la persona que tingui un nom de carrer faci cinc anys que és morta o bé tingui la Medalla d’Or de la Ciutat. “Hem buscat doctores, activistes o empresàries”. Ara escriuran a l’Ajuntament per traslladar-los les propostes.

Carrers més curts i menys coneguts

El projecte que fan al centre escolar La Miranda és interdiciplinar, i a la classe de matemàtiques han mesurat la longitud dels carrers amb nom de dona i la d’home, amb una clara diferència també. “Ens vam adonar que els carrers de dona eren molt més curts i molt menys coneguts que els d’homes, que eren moltíssim més llargs. Un quasi era el triple que un de dona i molt més conegut.” “Ens agradaria que també fossin carrers importants com avingudes”.

Mereixo un carrer, un projecte a tot l’estat

L’escola s’ha afegit a un projecte estatal Merezco una calle, que va crear una professora d’Andalusia, Rosa Liarte Alcaine, per detectar la manca de reconeixement de les dones als nomenclàtors de ciutats d’arreu. A La Miranda ja han analitzat els noms dels carrers de diversos municipis de Catalunya i aquest curs s’han centrat en Barcelona.