La realitat de la Carmen Llamas, veïna de 78 anys del Raval, és la de gairebé un confinament permanent. Fa una dècada que viu sola en un bloc del carrer de les Carretes i, per ella, sortir de casa és una cursa d’obstacles. Ha d’esquivar un munt d’escales ─l’ascensor no salva tots els desnivells─ i no ho pot fer sense suport perquè no té gaire mobilitat i va en cadira de rodes. Només baixa, amb ajut, per al tractament de la diàlisi i quan la visita el voluntari del programa Baixem al carrer.
A les 10 del matí de cada dijous, la Carmen espera amb impaciència que el personal de la Creu Roja piqui al timbre per treure-la del pis. La baixen esglaó per esglaó amb una cadira mecànica fins a arribar al portal i saludar-se amb el Rafael López, el voluntari que cada setmana la duu a fer un tomb durant tres hores. Sempre segueixen el mateix ritual: esmorzen al forn, compren loteria a la Valdés de la Rambla i s’apropen al Mercat de la Boqueria a la recerca de tonyina en escabetx.
La trobada trenca, almenys durant una estona, l’aïllament diari. “Si no em treu, jo ja no surto. La soledat és molt punyetera. Amb qui parles? Amb ningú! Em cansa la televisió, em cansa la ràdio…”, explica la Carmen. És usuària del programa Baixem al carrer, que l’Ajuntament va engegar fa anys en col·laboració amb la Creu Roja per lluitar contra la soledat de la gent gran. Voluntaris de l’entitat treuen de passeig persones amb problemes de mobilitat que, d’altra manera, no es mourien de casa.
Barcelona amplia el programa Baixem al carrer el 2023
Fins ara només hi podien accedir veïns de 44 barris de Barcelona. però el 2023 se n’incrementa el pressupost en un 55 % i aquest programa gratuït s’estén per tota la ciutat. “Cada cop hi ha més persones grans i, per tant, més risc de tenir gent aïllada o amb soledat no volguda. Per això hem decidit ampliar el Baixem al carrer'”, apunta la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa. L’any passat s’hi van acollir 239 persones, el 60 % de les quals, dones.
A partir d’aquest any, el consistori destinarà 208.800 euros al programa. Una iniciativa que Rafael López considera que és molt necessària però, alhora, insuficient. “Hi hauria d’haver més serveis per al col·lectiu. Suposo que es fa el que es pot, però no s’arriba. Ja vinc un dia i només tres hores, la resta d’estona…”, reflexiona. La Carmen ho repeteix sovint: estar sola i lluny de la seva família l’entristeix, però agraeix la companyia.
Hi hauria d’haver més serveis per a la gent gran. No s’arriba”
