No tothom s’ha recuperat de la crisi de la covid-19 i la prova n’és el gran nombre de persones que, quatre anys després, atenen les 10 Càritas Diocesanes de Catalunya. La xifra d’usuaris s’ha estancat: l’any passat en van acompanyar més de 245.600, tan sols un 1 % menys que l’anterior, quan van ser 249.864. L’entitat ha fet pública la memòria del 2023 i les conclusions que se’n treuen no són bones. Segons les dades que han recollit, la pobresa infantil i juvenil creix i l’economia submergida és cada cop més extensa.
Els polítics han de saber que vivim sobre un teulat de vidre, molt fràgil”
En aquest sentit, el diagnòstic de Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, és demolidor. Critica que les feines informals les ocupen milers de persones a tot el territori, que no tenen cap alternativa perquè els falta la documentació. “Si no existís aquesta economia submergida, la revolta social al carrer ja s’hauria fet evident. Per tant, és preocupant i els polítics han de saber que vivim sobre un teulat de vidre, molt fràgil“, declara Roig, contundent.
El futur dels infants, en risc
Pel que fa a la pobresa infantil i juvenil, la memòria de l’any passat inclou que en la meitat de les llars ateses hi havia nens, una situació que, segons Càritas, posa en risc el seu futur. “La pobresa infantil és la principal via de transmissió intergeneracional de la pobresa, amb una alta probabilitat que els infants que creixen en aquest context segueixin sent pobres en la vida adulta“, explica Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de l’entitat.
Càritas ressalta una altra problemàtica ja coneguda: cada cop és més difícil accedir a un habitatge digne i això empeny els més vulnerables a la precarietat. La meitat de les llars usuàries viuen en condicions indignes i el 21 %, en habitacions de relloguer. Per tot plegat, adverteixen que la desigualtat s’eixampla i que les mesures per frenar-ho són insuficients.
