Un dels eixos de treball del Pla clima de Barcelona és reduir el 45 % de les emissions dels gasos amb efecte hivernacle de cara al 2030. El calendari d’actuació de l’Ajuntament en aquesta línia es basa a reduir un 20 % la mobilitat en vehicle privat de motor, quintuplicar l’ús d’energia solar i rehabilitar un de cada cinc edificis residencials de més de 40 anys. Un altre dels objectius del pla és reduir a zero la pobresa energètica a la ciutat: actualment, un de cada 10 barcelonins es troba en risc de pobresa energètica.
El nou pla municipal vol donar resposta a la responsabilitat de Barcelona en un problema global com el canvi climàtic. Aquest full de ruta presenta 242 mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic, adaptar la ciutat davant de conseqüències ja inevitables, prioritzar les persones més vulnerables i implicar i corresponsabilitzar els barcelonins en aquest compromís amb el medi ambient.
Refugis climàtics contra els cops de calor
En la línia de protegir les persones vulnerables, l’Ajuntament elaborarà un llistat d’espais que siguin un refugi climàtic. És a dir, tothom tindrà a cinc minuts de casa un espai on s’estigui més fresc que a casa seva, com per exemple museus o parcs amb ombra i zones d’aigua. Segons el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, el govern municipal ja està fent un recompte de biblioteques i equipaments esportius, ja que la majoria tenen espais amb aire condicionat.
A banda de sumar la ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic, l’Ajuntament també demana la implicació dels estats que van signar l’Acord de París. En aquesta línia, el govern municipal considera que els compromisos estatals són insuficients i que la implementació de les mesures proposada no és prou ràpida. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va apressar els estats a arribar a acords contra el canvi climàtic en la trobada mundial de ciutats pel clima, a París, el 2015.
Efectes del canvi climàtic a Barcelona
El pla municipal recull un estudi que conclou què passarà a Barcelona si no es frena el canvi climàtic. El treball realitzat per Barcelona Regional preveu un augment de la temperatura. Si no es disminueixen els nivells de contaminants, serà més freqüent que la ciutat registri més onades de calor. Actualment, la ciutat en viu de mitjana una cada quatre anys. Si no es compleix amb l’Acord de París, la ciutat en podria viure entre quatre i cinc cada any. Els efectes del canvi climàtic ja es noten a la ciutat: l’estiu del 2017 va ser el quart més càlid de la sèrie de l’Observatori Fabra. De fet, el 2017 es troba entre els cinc més càlids des del 1780.
Encara sobre la calor, si no es posa fre al canvi climàtic, el nombre de dies càlids per any a la ciutat, amb més de 30 ºC, passarà dels 22 actuals als 80. Això suposa quatre vegades més. Els dies tòrrids, amb una temperatura de més de 35 graus, es multiplicaran per 17: actualment es registra un dia tòrrid cada dos anys i, si Barcelona no actua, n’hi haurà entre vuit i nou cada any. Això s’extrapola també a la temperatura alta durant la nit: no actuar contra el canvi climàtic farà que es tripliqui el nombre de nits tropicals, de les 38 anuals actuals fins a les 112, amb una temperatura superior al 20 ºC. Les nits tòrrides (més de 25 ºC) serien també més comunes: els barcelonins passarien de viure’n una per any a sis.
El canvi climàtic també comportarà menys pluja i per tant menys disponibilitat d’aigua. Això sí, les pluges que es puguin registrar seran més fortes i això provocarà que la ciutat pateixi més inundacions.
El pla s’ha conegut quan Barcelona es troba en fase de prealerta per contaminació atmosfèrica. En concret, per les partícules en suspensió portades per una intrusió de pols africana.
Pèrdua de platges
L’increment del nivell del mar podria suposar un retrocés a totes les platges del litoral central. De fet, en el pitjor dels casos, la platja de Sant Sebastià podria arribar a quasi desaparèixer a finals del segle XXI. La resta de platges podrien perdre entre un 30 i un 46 % de sorra. El servei de platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja va alertar de la reducció de les platges. Per això ha demanat un pla preventiu contra la pèrdua de sorra.
Les conseqüències negatives de la contaminació no seran iguals a tota la ciutat. Segons un estudi fet per l’Ajuntament, el Servei Meteorològic de Catalunya i Barcelona, Nou Barris serà el districte més castigat pel canvi climàtic, mentre que una investigació de la UPC també afegeix Sant Andreu i el Raval com les zones més vulnerables a aquest fenomen.
Sobre els efectes del canvi climàtic al a ciutat i les mesures que es volen prendre en el marc del Pla clima, n’ha parlat el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, al programa ‘bàsics’.
