El de Barcelona va ser el primer bombardeig contra la població civil i tot un experiment del que va venir després, a la resta de guerres. Durant tres anys, els avions italians van llançar més de mil tones d'artefactes sobre la ciutat. Teòricament, contra objectius militars. El cert, però, és que van arrasar amb escoles, cases, hospitals, infraestructures... i la llista encara és molt més llarga. El balanç final, més de 5.000 víctimes. Itàlia no estava en guerra contra Espanya. Per això va amagar el nom dels pilots i les matrícules dels avions per evitar les represàlies internacionals. L'únic objectiu de la campanya era atemorir la població civil. La investigació que s'obrirà a partir d'ara busca posar llum sobre aquests fets i buscar els responsables de tot això, si és que encara estan vius. ¤W2 68 ]] C2.5 G 0 [[ *CG i1l JAUME ASENS advocat de les víctimes 00:43 JAUME ASENS, advocat "El que volem és que es faci justícia..." La querella la va posar l'associació Altra Itàlia i dues víctimes dels bombardejos. Ara el jutjat que investigarà els fets haurà de demanar a Itàlia si 21 oficials que van participar en els bombardejos continuen vius i citar-los a declarar. L'Audiència de Barcelona obre la porta, a més, que la resta de supervivents dels bombardejos se sumin a la causa, igual que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. ¤W3 49 ]] C2.5 G 0 [[ *CG i1l Informa: PABLO RUIZ 01:03 Aquest és el primer cop que la justícia espanyola obre diligències pels crims de la Guerra Civil.

L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació sobre els bombardeigs que van assolar la ciutat durant la Guerra Civil, causats majoritàriament per l’Aviació Legionària Italiana, amb base a les Balears. És la primera vegada a l’Estat que la justícia investiga els crims de la Guerra Civil.

La querella la van presentar l’associació d’italians residents a Barcelona, Altraitàlia, conjuntament amb alguns dels supervivents.  La secció desena de l’Audiència  de Barcelona ha reobert la causa, perquè considera que els fets que s’hi descriuen poden ser considerats delictes de “lesa humanitat” i crims de guerra.

L’Audiència ofereix a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya la possibilitat de presentar-se en la causa com a perjudicats per plantejar les reclamacions que considerin oportunes. L’admissió de la querella suposa la primera vegada a tot l’Estat en què un tribunal accepta aplicar la legislació internacional sobre de crims de guerra i lesa humanitat per investigar els horrors de la Guerra Civil.

L’advocat Jaume Asens ha resaltat la importància de l’admissió a tràmit de la querella, ja que contribueix a “aixecar el mur d’impunitat” entorn dels crims de la Guerra Civil i reobrir el debat de la memòria històrica.