14 anys. És l’edat en què alguns adolescents s’inicien en els jocs d’atzar i les apostes, ja siguin en línia o de manera presencial. Segons l’enquesta Factors de risc a l’escola secundària 2021, que inclou per primera vegada aquest tipus de jocs, el 3,4 % del total dels alumnes d’entre 13 i 19 anys realitzen un possible joc patològic (un 5,9 % dels nois i l’1 % de les noies). Les dades també indiquen que el 7,9 % dels alumnes de segon i quart d’ESO, així com també de segon de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà, han jugat amb diners en el darrer any de manera presencial. A més, un 7,4 % ho han fet en línia.
Barcelona posa en marxa un programa de prevenció dirigit als alumnes de quart d’ESO
Amb la publicació d’aquests dades, inèdites fins ara, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la creació d’un programa escolar dirigit als alumnes de quart d’ESO. L’objectiu és treballar a l’aula i amb les famílies en la prevenció de l’ús problemàtic dels jocs d’apostes i els videojocs per reduir-ne la incidència. A banda, també es treballa per crear una guia per a les famílies i es dissenyarà una campanya de sensibilització.
“Treballem perquè s’hi apuntin el màxim d’instituts”, explica la regidora de Salut, Gemma Tarafa. El programa s’oferirà a les direccions dels centres educatius, que seran les que decidiran si l’incorporen o no. El consistori, però, considera cal treballar amb la conselleria d’Educació perquè aquest tipus de formació passi a ser curricular.
Amb la pandèmia els joves han buscat l’oci a les pantalles
Tot i que no hi ha dades d’anys anteriors per establir-ne una relació causa-efecte, la pandèmia pot haver influït en l’accés dels joves als jocs d’atzar i apostes en línia. “Ha facilitat el temps d’aïllament a casa. Les oportunitats d’oci han quedat molt reduïdes durant molt de temps i dirigides pels dispositius mòbils”, afirma Maribel Pasarín, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). “No tenim dades per comparar, però que un 3,5 % dels nois tinguin un joc problemàtic no és, en cap cas, satisfactori”, assegura.
L’Ajuntament remarca els perjudicis que pot causar el joc, que poden ser “de caràcter econòmic, social o de salut física i mental“. Per això, el Pla d’acció sobre drogues 2020-2024 també preveu accions en aquest camp, entre les quals hi ha programes de prevenció i també la prohibició de l’accés al joc a les dependències municipals, així com també la publicitat i el patrocini. Més enllà del joc, el pla vol impulsar polítiques de prevenció i reducció del consum de substàncies estupefaents.
Alcohol, la substància més consumida
La substància més consumida pels joves d’entre 13 i 19 anys és l’alcohol, segons la mateixa enquesta. Tot i que en els darrers anys, s’ha reduït el percentatge d’adolescents que n’han consumit alguna vegada, pugen lleugerament els qui reconeixen que s’han emborratxat almenys una vegada en els darrers sis mesos. El consum d’aquesta substància augmenta en funció de l’edat, però segueix un patró similar tant en nois com en noies.
Pel que fa a les drogues il·legals, la més popular és el cànnabis, que és la tercera substància més consumida pels joves, al darrere de l’alcohol i el tabac. Els percentatges són força semblants en tots dos sexes, tot i que hi ha variacions segons l’edat. Tot i això, de l’enquesta es desprèn que, des del 2004, baixa el percentatge d’alumnat que l’ha provat o que n’ha consumit en els darrers 30 dies.
