Des de la fundació de la ciutat, els barcelonins tarden 1.800 anys a banyar-se al mar. La primera capbussada la fan les classes populars a finals del XVIII. L'objectiu: la higiene i la diversió. A mitjan segle XIX s'instal·len les primeres barraques sobre la sorra de la Barceloneta i s'introdueix un costum que canvia la pràctica del bany. PACO VILLAR, escriptor "El lloguer de calçotets. I llavors les autoritats van aprofitar per prohibir el nu." Entren a escena els vestits de bany. Als anys 20 arriba el mallot, junt amb la moda de prendre el sol i la dona trepitja definitivament la platja. Paral·lelament, la burgesia accedeix a l'aigua mar com a pràctica terapèutica i va a les cases de bany. Uns espais molt emblemàtics, que neixen el 1800 i són presents al litoral fins als anys 80. PACO VILLAR, escriptor "La platja abans estava ocupada per instal·lacions privades que havies de pagar i així es deia: 'anem als banys, no anem a la platja'." Tot i l'oposició popular, s'enderroquen abans dels Jocs Olímpics, quan s'urbanitza el litoral i Barcelona s'obre definitivament al mar.
