Una imatge d'unitat en un punt simbòlic del litoral barceloní: l'Hotel W. Les sis entitats que integren la plataforma No a la nostra costa sumen esforços amb una demanda clara. CRISTINA SÁNCHEZ, portaveu de la plataforma No a la nostra costa "Que es pensi en el litoral com un dret de tots els ciutadans i no d'uns pocs." La reforma de la llei de costes preveu, entre altres mesures, ampliar les concessions dels edificis del litoral a 75 anys. Segons el govern, aquesta modificació dóna seguretat jurídica als propietaris, però la plataforma la considera un pas enrere, perquè afavoreix la privatització de la costa. A més, denuncia que no s'han tingut en compte els criteris mediambientals. "No s'ha tingut en compte la pujada del nivell del mar en un futur". L'acció que ha organitzat la plataforma aquí a la platja de Sant Sebastià s'emmarca en una jornada de protesta d'àmbit estatal a la qual s'han sumat una vintena de pobles i ciutats costaners. LAURA GOZALBO "No sóc de cap associació però he vingut perquè no pot ser que ho destruïm tot, al final ens haurem de menjar els diners." La plataforma també ha engegat una campanya de recollida de signatures amb l'objectiu de revocar l'avantprojecte de llei i evitar que s'aprovi definitivament la reforma de la llei de costes. JAUME GRAU, Ecologistes En Acció "Aquesta obsessió que té Barcelona amb els grans esdeveniments, per les grans obres faraòniques. Primer els Jocs Olímpics, després el Fòrum de les Cultures, després tot els temes dels ports esportius i comercials. El que està fent és alterar la fisonomia costanera de la ciutat, afectant el fons marí, afectant també els ecosistemes que hauria d'haver-hi a les platges i al seu voltant, com socialment té un impacte desplaçant la vida de barri, la vida comunitària, la vida molt més popular."

Una trentena de persones de la plataforma No a la nostra costa s’han manifestat aquest matí a la platja de Sant Sebastià, davant de l’Hotel W, contra l’avantprojecte de reforma de la llei de costes, presentat pel Ministeri d’Agricultura el 13 de juliol. Reivindiquen la protecció del litoral i el dret a l’ús públic de la costa, en el marc d’una denúncia global en 22 ciutats de tot l’Estat.

La plataforma, impulsada per les entitats Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, GOB, SEO/BirdLife i WWF, integra unes 200 organitzacions ecologistes a tot l’Estat que aquest dissabte han protestat en 22 platges del litoral espanyol.

Visions enfrontades de la reforma

L’Avantprojecte de llei de protecció i ús sostenible del litoral i la modificació de la llei de costes de 1988, que proposa el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que també ha passat pel Consell Assessor de Medi Ambient (CAMA), elevarà fins a 75 anys més les concessions d’habitatges a la platja que finalitzaven l’any 2018 i ofereix més flexibilitat per edificar en zones properes al litoral. Segons el govern de Madrid, la reforma “augmenta la seguretat jurídica i concilia la protecció del litoral amb una activitat econòmica sostenible”.

En canvi, per les entitats ecologistes, la reforma “suposa un retrocés en els nivells de protecció de la franja costanera”, ja que “amnistia les il·legalitats urbanístiques i privatitza diversos trams de la costa espanyola”. Les organitzacions també alerten que “la reforma obre la possibilitat que empreses contaminants puguin allargar les seves activitats més enllà de 2100” i critiquen que “s’exclou el domini públic marítim terrestre de les salines i els aiguamolls”.

Banderes negres a la costa barcelonina

D’altra banda, aquesta setmana l’organització Ecologistes en Acció ha presentat el seu informe anual, que estudia la degradació del litoral espanyol. En contrapartida de les Banderes blaves, que premien la qualitat turística de les platges, les Banderes negres s’atorguen per suspendre aquelles que, per motius urbanístics o d’abocaments, tenen major impacte mediambiental. Han inclòs nou platges catalanes i tot el litoral de Barcelona.