El banc dels aliments del centre social Enriquezarte, al Turó de la Peira, no para de sumar usuaris. Va néixer per ajudar els veïns més necessitats durant la pandèmia de la covid, però la crisi no els deixa abaixar la persiana. Actualment nodreix unes quaranta famílies que, a la vegada, faciliten les mans necessàries per tirar endavant les activitats de l’equipament. Són dos bancs en un: d’aliments i de temps.
Es tracta d’un pacte en què tothom hi guanya. “Les famílies es comprometen amb nosaltres o a fer coses per al barri”, explica Jean Ben-Illouz, president d’Enriquezarte. Això implica col·laborar en el muntatge d’activitats al Turó de la Peira, o encarregar-se d’alguna tasca de manteniment, neteja o cuina al local de l’entitat.
Un altre objectiu, la inserció laboral
El projecte també persegueix la inserció laboral dels integrants. “Els posem en una borsa laboral i això també els ajuda perquè ho poden incorporar com a experiència en el currículum“, afirma Jimena Ramón, coordinadora dels voluntaris d’Enriquezarte. En aquesta línia, la Raquel Hernández treballa unes hores a la cuina a canvi de la cistella d’aliments. “Hi soc des que vaig perdre la feina arran la pandèmia. Cuino per a la gent que dina al centre i col·laboro amb el que faci falta”, diu orgullosa.
L’autoestima també és un factor important. “Ho he passat molt malament, aquí tothom s’ajuda molt i no és només l’ajuda econòmica, també moral“, afegeix Emmaria Inés Flores, una altra voluntària i usuària del banc d’aliments. La majoria hi arriba pel boca-orella.
Cistelles amb menjar per a unes 250 persones
El banc d’aliments es nodreix bàsicament de donatius de la Fundació Àurea i alguna altra empresa. Recullen verdures, fruites i altres aliments, així com productes de neteja i higiene. Amb tot el que reben fan 36 lots per abastir unes 250 persones. “Vam començar durant la pandèmia amb 15 famílies i hem fixat el màxim en 40 perquè preferim fer bé les coses i no quedar-nos curts”, afirma la Jimena. Cada setmana els lots són diferents, en funció de les donacions però, si cal, complementen la cistella amb el rebost del centre.
Fins i tot, el voluntariat d’Enriquezarte va arribar als veïns del Raval. “Hi vam anar un dia a portar menjar i una persona voluntària, que és perruquera, també va tallar els cabells a les persones que hi havia”, explica en Jean. Sempre que poden, intenten anar més enllà del Turó de la Peira.
