Janet Sanz i Ada Colau

(ACN) Una magistrada de Barcelona ha arxivat la querella que la immobiliària Junimo va interposar contra l’exalcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, per haver evitat el desallotjament d’un ciutadà en situació de vulnerabilitat a les Corts. Els fets van tenir lloc en els darrers mesos del mandat anterior i l’empresa també va querellar-se contra l’exregidora d’Habitatge Lucía Martín i tres funcionàries del consistori.

En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l’ACN, la magistrada ha considerat que la intervenció del consistori en aquest cas s’ajusta a les obligacions que estableix la llei catalana antidesnonaments i ha descartat es cometés una infracció penal o actes susceptibles de coaccions o prevaricació.

L’Ajuntament va actuar com a mediador

D’acord amb el document, el ciutadà al qual es volia desnonar va acreditar no tenir ingressos ni alternativa residencial. L’escrit ha apuntat que l’Ajuntament va actuar com a mediador i va interposar dos expedients a la immobiliària, un en considerar que es va infringir la Llei 24/2015, que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social als llogaters sense alternativa i que es trobin en situació de risc d’exclusió social; i un altre per una possible habilitació de la finca com a edifici d’ús turístic.

Alhora, ha assenyalat que l’exregidora Lucía Martín no va intervenir en la tramitació d’aquests expedients ni va donar ordres de cap mena respecte a les resolucions que s’havien d’adoptar.

19 causes arxivades contra Colau

En un comunicat, BComú ha recordat que l’advocada de l’acusació, que ja havia defensat altres causes arxivades contra Colau, va apuntar en el seu escrit que l’Ajuntament va coaccionar la immobiliària. Alhora, ha remarcat que la lletrada va demanar 100.000 euros de compensació pels perjudicis causats i va acusar de tot plegat l’exalcaldessa, Martín i les tres funcionàries que presumptament hi havien intervingut.

La formació ha recordat que amb aquesta ja són dinou les causes arxivades contra Colau i el seu equip de govern i els comuns ho consideren “una guerra judicial sense precedents contra un govern municipal”.

En aquest sentit, han lamentat el lawfare que ha patit aquest govern “per part de lobbies que no volen acatar polítiques legítimes en defensa de la majoria social”. A banda, han afegit que l’estratègia ha servit per generar soroll, atacar la imatge i l’honorabilitat de representants democràtics i influir en l’opinió pública de cara als processos electorals.