L’entitat Arrels Fundació i una quinzena de centres educatius de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat pentinen aquests dies els carrers per fer un mapa del que es coneix com a arquitectura hostil. Són barreres arquitectòniques que alguns justifiquen per combatre l’incivisme, però que fan molt difícil el dia a dia de les persones sense llar. Punxes, pilones o bancs individuals en són exemples, i estan dissenyats perquè els qui dormen al carrer no s’hi puguin instal·lar.
Divendres passat un grup d’estudiants d’integració social del centre de formació professional CEIR Arco van sortir de l’aula a les 11 h per recórrer Sant Antoni i el Raval i detectar aquest tipus d’elements. Minuts més tard, ja van trobar el primer: un portal tancat i barrat amb planxes i una porta metàl·lica al carrer del Carme. I uns metres més enllà, gairebé a l’inici de la rambla del Raval, punxes a terra perquè ningú no s’hi pugui estirar.
Els alumnes ho identifiquen, ho fotografien i actualitzen un mapa digital que ja fa temps que Arrels va encetar i que es pot consultar en aquest enllaç. En l’acció, pensada per visibilitzar la problemàtica, hi participen més de 300 estudiants de la ciutat i la veïna, l’Hospitalet. “És un pas enrere i un pas endavant cap a l’exclusió social“, sentencia la Míriam Albiol, del CEIR Arco. “Aquesta polèmica no hauria d’existir perquè tots hauríem de tenir sostre“, afegeix un altre alumne del centre, el Marcos Navarro.
Busquets, director d’Arrels: “És un problema de drets humans”
Segons l’entitat, aquest tipus de barreres proliferen cada cop més a Barcelona i rodalia i són un reflex d’una de les diverses formes de discriminació que pesen sobre el col·lectiu. “Seria interessant buscar la forma legal perquè això no sigui tan fàcil de fer“, matisa Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació. “La societat ha de deixar de veure la pobresa com un problema estètic. És un problema de drets humans“, conclou Busquets.
D’exemples d’arquitectura hostil se’n troben en edificis privats, com entitats bancàries, botigues o comunitats de veïns, però també de públics. És el cas del Mercat del Fort Pienc, on l’Ajuntament va col·locar una gran portalada perquè, de nit, el porxo quedés tancat. Justament allà es refugiava un grup de persones sense llar. Per tot plegat, Arrels i els usuaris de l’entitat reclamen canviar pilones i punxes per més places d’allotjament.
