Les dades de l’últim informe d’Avaluació de la qualitat de l’aire que ha publicat l’Agència de Salut Pública mostren una reducció dels registres de diòxid de nitrogen que situa les dades en els nivells més baixos dels últims 25 anys a Barcelona. Pels experts, aquesta tendència a la reducció de contaminants és esperançadora, tot i que consideren que “cal centrar-se també en la qualitat de l’aire a l’interior, ja que passem un 90 % del temps en espais tancats i és el que més ens afecta a la salut”, ha sentenciat Miguel Ángel Campano, membre de l’entitat Aireamos.
Segons apunta Campano, espais com escoles, llars d’infants o residències de la tercera edat “són els llocs més crítics per la vulnerabilitat dels seus ocupants i on no és habitual controlar-hi la ventilació”. És per això que Campano proposa vigilar el compliment de la normativa i implementar sistemes d’auditoria senzills com la monitorització del CO2, que consisteix a mesurar els registres de manera continuada.
Problemes de no ventilar els espais interiors
Si no es ventilen els espais interiors poden aparèixer nivells elevats de compostos orgànics volàtils provinents, per exemple, de productes de neteja que poden ser irritants. També material particulat o partícules d’ozó suspeses a l’aire que poden passar al pulmó, als alvèols o, fins i tot, a la sang. A més, si en aquests espais hi ha elevada densitat d’ocupació, a tot això s’hi sumen olors i transmissió aèria de malalties com grip, covid o altres infeccions respiratòries.
Els experts afirmen que caldria informar als ocupants de la qualitat de l’aire d’igual manera que ja es fa amb la temperatura i la humitat amb pantalles a les entrades de diversos edificis com museus o centres comercials.
