(ACN/Redacció) El 12 de juliol del 1984 va néixer a l’estat espanyol la primera persona fecundada artificialment, Victòria Anna Perea, a l’Hospital Dexeus de Barcelona. Dies abans del 40 aniversari de l’efemèride, el centre sanitari ha volgut repassar l’evolució de la reproducció assistida i ha advertit que el principal repte mèdic i social és l’endarreriment de la maternitat, que dificulta l’embaràs i alhora redueix la taxa de natalitat, una de les més baixes d’Europa.
L’hospital assegura que actualment la taxa d’èxit en les tècniques de reproducció assistida s’ha doblat, i ja supera el 50 %, mentre que s’ha reduït el nombre d’embrions implantats en cada cicle i han disminuït els embarassos múltiples fins al 3 %.
El 1978 va néixer la primera persona a tot el món per fecundació artificial. Va ser Louise Brown. Sis anys més tard ho va fer a la capital catalana el primer nadó de l’estat. La seva mare tenia un problema que li dificultava l’embaràs. Després de la fecundació i de controls setmanals, la nena va néixer sana i amb un pes de 2,47 quilos.
Edat mitjana de les pacients, 39 anys
Des d’aleshores les tècniques de laboratori i clíniques han evolucionat molt i la situació social i personal de les pacients també. Fa 40 anys l’edat mitjana de les mares pacients era de 35, davant dels 39 actuals. Les dones venien amb parella, i ara moltes ho fan sense o amb parella femenina. El principal motiu de sotmetre’s a reproducció assistida era per problemes mèdics, sobretot per l’anomenat factor musculotubari, problemes a les trompes de Fal·lopi, mentre que actualment el principal problema és l’edat avançada de la mare.
Taxa d’èxit del 50 al 65 %
La mitjana d’embrions transferits era de tres, mentre que ara n’és d’un. De fet, si abans s’implantaven dos o tres embrions en el 80 % dels casos, ara el 97 % dels casos són amb un sol embrió, però la taxa d’èxit ha augmentat fins al 65 % en molts tractaments. També s’ha reduït la hiperestimulació ovàrica. Finalment, la taxa d’èxit era del 20 o 25 %, mentre que ara, és del 50 al 65 %.
Es calcula que a tot el món hi ha uns 12 milions de persones nascudes amb tècniques de fecundació artificial, i a Espanya el 2021 van ser l’11 % dels naixements, més de 40.000. Però un dels problemes és que les mares espanyoles cada cop tenen el seu primer fill més tard, amb 32,6 anys, davant dels 29,7 de la Unió Europea. A la Dexeus la mitjana és de 35,1 anys. La taxa de fecunditat a Espanya és d’1,16 fills per dona en edat fèrtil, una de les més baixes d’Europa, on és d’1,46.
Evitar la maternitat retardada
Per al doctor Pedro N. Barri, un dels artífexs de l’èxit del 1984, per acabar de democratitzar aquestes tècniques, hi hauria d’haver més col·laboració entre la sanitat pública i la privada. Mentre que a Espanya el 80 % dels tractaments es fan a la sanitat privada, en altres països d’Europa la sanitat pública n’assumeix la majoria. De fet, el problema de l’accés de les pacients a la sanitat pública per a aquests tractaments fa que s’endarrereixi el tractament i això encara dificulta més l’èxit. Barri també ha recordat que a Catalunya la Generalitat va deixar de pagar fa dues dècades la medicació a les dones que es volen sotmetre a aquestes tècniques, mentre que en altres autonomies encara es paga.
La biòloga Anna Veiga diu que la congelació d’òvuls és una eina per reduir les dificultats de la maternitat retardada, però creu que s’hauria d’anar a l’arrel del problema i aconseguir que les dones no retardin la maternitat a causa de dificultats econòmiques o professionals.
