El 27 de setembre de 1975 a l’Estat espanyol està gravat amb sang. Dos mesos abans de la mort del dictador, el franquisme executava cinc persones enmig d’una allau de protestes i la condemna internacional. Ángel Otaegi i Juan Paredes Manot, membres d’ETA politicomilitar, i tres militants del FRAP (el Frente Revolucionario Antifascista i Patriota), José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i José Humberto Baena, van ser afusellats a Barcelona, Burgos i Madrid. El dia abans, el Consell de Ministres havia revisat 11 condemnes a mort de diferents consells de guerra i havia decidit no commutar la pena d’aquests cinc presos, a qui Luis Eduardo Aute va dedicar la cançó ‘Al alba’.
Just 20 anys abans, el 27 de setembre de 1955, el franquisme lluitava per aconseguir el reconeixement exterior i demanava l’ingrés a l’ONU. Ho aconseguiria el 14 de desembre, cinc anys després que s’aixequés el veto que s’havia imposat a Espanya el 1946 per col·laborar amb el nazisme. Una decisió que el règim va qualificar orgullós de “reparació d’una injustícia històrica”, però que s’inscrivia en la nova lògica mundial de la Guerra Freda.
Fa 35 anys, des de 1980, que el 27 de setembre també se celebra el Dia Mundial del Turisme. Així ho va acordar l’Assemblea General de l’Organització Mundial del Turisme, que va triar aquesta data per recordar l’aprovació, 10 anys abans, dels estatuts de l’organització. Aquest any és Bukina Faso el país que acull les celebracions oficials d’aquesta efemèride. El 2015 la jornada es vol centrar en el desenvolupament comunitari d’un sector que representa el 9% del PIB mundial. Per això, el lema escollit ha estat “Mil milions de turistes, mil milions d’oportunitats”.
Però les dates importants no només fan referència a grans esdeveniments històrics, polítics o econòmics. Per molts ciutadans els dies més destacats tenen a veure amb moments clau de les seves vides. Per l’Ernest Navarro, el 27 de setembre és sinònim de casament. Els seus avis es van unir en matrimoni un 27 de setembre i, just 25 anys després, quan ells celebraven les noces de plata, es van casar els seus pares. La tradició va seguir amb la seva germana, que també va triar aquesta data. Aquest veí del barri de Sants explica divertit que, per increïble que sembli, aquell dia els seus sogres també celebraven les noces de plata i es va haver de justificar per no assistir a la festa. I encara un casament més, el de la seva neboda, va tenir lloc un 27 de setembre, seguint així la tradició començada quatre generacions abans.
