onada de calor a Barcelona

(EFE) Fins a 47.690 persones van morir a Europa a causa de les altes temperatures el 2023, l’any més càlid registrat a escala mundial i el segon amb més mortalitat per calor de la darrera dècada, segons afirma un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona ( ISGlobal). Els investigadors també adverteixen que els europeus han disminuït progressivament la vulnerabilitat a la calor i calculen que, sense aquest procés d’adaptació, la càrrega de mortalitat de l’any passat hauria estat més gran i hauria superat les 85.000 víctimes.

Tot i que al 2023 no es van registrar grans anomalies tèrmiques, els resultats de l’estudi publicat a la revista científica ‘Nature Medicine’ apunten dos episodis d’altes temperatures a mitjans de juliol i finals d’agost com a responsables de més del 57 % de la mortalitat global estimada, més de 27.000 morts.

Major afectació als països del sud d’Europa

De les 47.690 morts registrades al conjunt de països durant el 2023, un total de 47.312 s’haurien produït en el període més calorós de l’any; entre el 29 de maig i l’1 d’octubre. En concret, els països amb majors taxes de mortalitat relacionada amb la calor es troben al sud d’Europa: Grècia (393 morts per milió), Bulgària (229 morts per milió), Itàlia (209 morts per milió), Espanya (175 morts per milió), Xipre (167 morts per milió) i Portugal (136 morts per milió).

Els resultats de l’estudi mostren una vulnerabilitat més gran de les dones i la gent gran. La taxa de mortalitat relacionada amb la calor va ser un 55 % més alta en dones que en homes, i un 768 % més alta en persones més grans de 80 anys que en persones d’entre 65 i 79 anys.

L’adaptació social a la calor evita fins al 80 % de les morts

Els experts van arribar a la conclusió que, si les temperatures registrades el 2023 s’haguessin produït entre l’any 2000 i 2004, la mortalitat per calor hauria superat les 85.000 víctimes, una vulnerabilitat a la calor un 80 % superior al període 2015-2019. “Els nostres resultats mostren com hi ha hagut processos d’adaptació de la societat a les altes temperatures durant aquest segle, que han reduït dràsticament la vulnerabilitat a la calor i la càrrega de mortalitat dels darrers estius, especialment entre la gent gran”, apunta la primera autora de l’estudi, Elisa Gallo.

La investigadora atribueix la reducció de la vulnerabilitat al “progrés socioeconòmic general, les millores en el comportament individual i les mesures de salut pública“. No obstant això, adverteix de la necessitat d’aplicar estratègies encaminades a reduir-la i alhora fer un seguiment exhaustiu dels efectes del canvi climàtic a les poblacions vulnerables, per fer front als estius “encara més càlids” que s’acosten.