(ACN) Un 31,2 % de la població jove –entre 15 i 34 anys– pateix malestar emocional a Catalunya, segons l’informe elaborat per professores de la UAB i la UPF a partir de l’Enquesta de Joventut de Catalunya de l’any 2022. De fet, aquesta és la primera vegada que aquesta enquesta incorpora l’indicador WHO-5, que fa referència al benestar emocional i la salut mental. En l’anàlisi de les dades també s’ha aprofundit en les desigualtats en aquest indicador, en funció de factors socials i econòmics, per tal de proposar polítiques que permetin revertir la tendència. En aquest sentit, s’ha detectat una major prevalença entre les dones i, si es combinen factors com l’edat o el nivell d’estudis, les desigualtats s’amplifiquen.
El malestar emocional està determinat per factors econòmics
A tall d’exemple, el 19,9 % dels homes d’entre 30 i 34 anys pateixen malestar emocional, en contrast amb el 45,4 % de les dones d’entre 20 i 24 anys amb estudis baixos i mitjans. Els resultats també indiquen que el malestar emocional està determinat, en gran mesura, per factors econòmics, laborals i residencials. Mentre que ho pateixen el 24,1 % de les persones de 30 a 34 anys emancipades, això passa en el 35,6 % dels casos que, a la mateixa edat, no s’han emancipat.
També, fins al 61,8 % de les dones i el 46,3 % dels homes amb dificultats financeres pateixen malestar emocional, mentre que només el pateixen el 26,3 % de les dones i el 17,5 % dels homes que no declaren cap dificultat financera. I pel que fa als efectes de la precarietat, el 49,1 % de les dones i el 24,5 % dels homes que presentaven trajectòries laborals més precàries pateixen malestar emocional, en contrast amb el 20,4 % de les dones i el 15,3 % dels homes que presentaven trajectòries estables de tipus professional.
Un “clar component de gènere”
Les autores de l’informe remarquen que en tots els casos hi ha un “clar component de gènere”, ja que les dones joves estan més exposades al malestar emocional que no pas els homes en situacions adverses. Amb tot, les autores de l’informe posen de manifest una situació “alarmant” que requereix “intervencions i polítiques públiques” en aquesta línia.
Amb tot, les dades demostren un impacte generalitzat del malestar emocional entre els joves, “fins i tot col·lectius amb posicions socials més privilegiades presenten prevalences relativament elevades”, expliquen les responsables de l’estudi, la professora de sociologia de la UAB Mireia Bolíbar i la professora de l’Escola Superior d’Infermeria de la UPF Eva Pedrosa, que alerten de la “transversalitat” del fenomen.
