El politòleg, sociòleg i historiador del pensament Albert Balada explica com afectarà aquest Parlament fraccionat el futur govern català. Segons Balada, el principal problema que té el futur govern és “gestionar una crisi”. A partir d’aquí, s’obre un escenari amb una àmplia possibilitat de pactes. “No veig clares les aliances”, diu Balada. “CiU pot pactar amb ERC, amb els socialistes o bé amb ICV-EUiA”. Dependrà de si es busca l’acord sobiranista, una coalició de govern o bé governar amb diferents formacions amb què s’arribi a acords puntuals.
Per què puja la participació
Es van batre rècords en la participació en unes eleccions al Parlament de Catalunya. La xifra va arribar al 69,5%. Tradicionalment la participació afavoreix els partits majoritaris, un fet que no s’ha materialitzat aquest vegada. Pel sociolèg i soci director de la consultoria Neópolis, Daniel Tarragó, aquestes xifres de participació corresponen al fet que la població va entendre que es tractaven d’unes eleccions molt importants en què es jugava el futur d’un poble. “El fet d’avançar cap a un estat propi és un fet inèdit“, puntualitza Tarragó.
El retrocés de CiU i el PSC vers l’agument d’ERC i Ciutadans
Ciu ha perdut 90.000 vots i ha passat de 62 a 50 escons. “Tampoc no és un resultat dolent”, assegura Albert Balada, que explica que CiU ha governat durant dos anys amb polítiques de retallades severes. Hi ha més maneres d’entendre el retrocés del partit nacionalista, com per exemple el fet que CiU ha presentat Artur Mas com l’únic líder que pot engegar un procés sobiranista, i això ha tingut conseqüències negatives. Aquesta és la tesi de Tarragó. Les dues forces que més avancen al Parlament són ERC, que passa de 10 a 21 diputats, i Ciutadans, que de tres passa a nou diputats. Segons Balada, ERC augmenta per l’efecte dels nous votants i no pas perquè votants de CiU hagin canviat el vot cap a ERC. El cas de Ciutadans és diferent, aquí “sí que hi ha transferència de vots, del PSC a Ciutadans”. Pel sociòleg Tarragó, l’èxit de Ciutadans té diverses raons: perquè “és l’únic partit espanyolista i d’esquerres que s’ha creat a Catalunya, perquè propugnen la transperència i la regeneració democràtica i no han patit mai cap desgast de govern”. De l’èxit d’ERC n’ha destacat la figura del candidat. “Oriol Jonqueres és molt pedagògic, té carisma i reclama anar al procés sobiranista tots junts”. Pel que fa al PSC, la lectura de Tarragó és aquesta: “Ha estat una derrota dolça”, tot i ser el pitjor resultat històric. Els socialistes catalans han passat de 28 diputats a 20, i es converteixen en la tercera força a Catalunya. El PSC es presentava amb un nou líder, Pere Navarro, “poc conegut i poc carismàtic, amb poca cintura política, amb falta de rodatge i de discurs”, diu Tarragó. A més el sociòleg puntualitza que en el retrocés dels socialistes hi ha les contradiccions entre el PSC i el PSOE i les gestions dels governs tripartits.
