L’informe ha estat el·laborat per l’Institut Barcelona Esports, l’organisme municipal que promou la pràctica de l’esport a la ciutat. Però, a partir d’ara, serà una Oficina Tècnica la que tiri endavant el projecte de la candidatura olímpica. Per començar a funcionar, l’oficina té enguany un pressupost de 400.000 euros. La tasca d’aquests professionals serà supervisada per una Comissió de Seguiment on seran representats tots els grups municipals, a més de les institucions que se sumin al projecte. L’Oficina Tècnica i la Comissió de Seguiment formaran la Comissió de Coordinació Municipal Barcelona Pirineu 2022, que presidirà el primer tinent d’alcalde, Carles Martí.
El que necessitarà Barcelona
Seran necessàries diverses viles olímpiques. A diferència del que s’havia dit fins ara, segurament la candidatura de Barcelona Pirineu 2022 comptarà finalment amb tres viles olímpiques i no dues. Una a Barcelona i l’altra a la zona de muntanya. La tercera encara està per decidir. Tot apunta també que, finalment, hi haurà dos centres de mitjans de comunicació: El recinte firal de Barcelona es perfila com una possible seu, l’altre podria anar ubicat a la zona de muntanya. També es necessitaran fins a 13 instal·lacions de competició, a més de les d’entrenament.
El document també parla dels potencials de la candidatura: la recentment inaugurada T1, el recinte de la Fira de Barcelona i la seva proximitat a l’anella olímpica. La capacitat hotelera de Barcelona també és destacable: aquest 2010 comptarà amb més de 35.000 habitacions. I sense oblidar, evidentment, les 22 estacions d’esquí que hi ha al Pirineu català.
Dates i xifres
El llançament de la candidatura serà al gener de 2012 i, a finals d’aquell any, COE decidirà si som ciutats aspirants. El segon pas serà esdevenir ciutat candidata. Això no se sabrà fins al juny de 2014. La decisió final del COI sobre la ciutat que acollirà els jocs d’hivern de 2022 es prendrà a l’octubre de 2015.
En els últims jocs d’hivern, l’any 2006 a Torí, 2.100 milions de persones van poder seguir les competicions i cerimònies per televisió. Només comptant organitzadors, voluntaris i periodistes, s’hi van moure un total de 48.000 persones.
