Han estat motiu de polèmica des que es van reconvertir. Per la forma i pel que s'hi ven, les antigues ocelleries no van agradar al govern anterior, ni tampoc a l'actual. El consistori va posar una demanda per anul·lar el conveni que va reconvertir les parades, però la justícia ho ha desestimat recentment. L'Ajuntament vol, en paraules textuals, eliminar elements sobrants de la Rambla, en clara al·lusió a les antigues ocelleries, i per això les dues parts negocien ara les condicions per fer-les desaparèixer. MERCÈ HOMS, regidora de Ciutat Vella "Les antigues parades d'ocellaires no responen a l'origen pel qual van ser concessionades. La intenció, evidentment, és poder negociar amb discreció amb ells." Les parades són concessions de Mercats de Barcelona i per eliminar-les l'Ajuntament hauria de pagar indemnitzacions. Els antics ocellaires no volen marxar, estan disposats a negociar i, si cal, refer les parades, però creuen que la decisió municipal amaga altres interessos. XAVIER CUENCA, portaveu d'Antics Ocellaires de la Rambla "Ens sabria molt greu marxar i que al cap d'un any hi posessin terrasses, que és el que sospitem. No entenem per què s'han de gastar diners públics per fer fora la gent." JOAN OLIVERAS, president d'Amics de la Rambla "Nosaltres reivindicàvem que això desaparegués del centre de la Rambla. Contemplem, per tant, amb esperança el procés de negociació que hi ha en aquests moments endagat." Un procés que, per l'Ajuntament, va per bon camí i amb el qual, diuen, no es vol perjudicar ningú. És un dels passejos més irregulars de Barcelona, i això fa que la mobilitat tant de vehicles com de vianants sigui una assignatura complicada. Per evitar aglomeracions es prohibirà que hi hagi terrasses confrontades a banda i banda de la Rambla i es reubicaran altres activitats, com ara els pintors, que a partir del gener també quedaran agrupats a un sol costat del passeig. El pla blinda les 16 parades actuals de floristes i també tots els quioscos de premsa, tot i que no descarta moure'n alguns per fer més fluid el pas de vianants entre el Gòtic i el Raval, creuant la Rambla. A més llarg termini, també es vol millorar la connexió als dos extrems del passeig. ANTONI VIVES, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà "A la part de dalt és possible caminar adequadament cap a una banda però travessar directament cap a la plaça de Catalunya és molt complicat i ens plantegem fer connexions directes fins a la plaça de Catalunya." Pel que fa al trànsit, es vol potenciar l'ús del transport públic i s'obre la porta a reduir el pas dels vehicles privats, això sí, mantenint el transport de mercaderies que genera activitat econòmica. També es preveu l'ampliació de la vorera del costat Llobregat per tal d'igualar el passeig a banda i banda i donar prioritat als vianants.
Mercè Homs considera que ha arribat l’hora de “buidar la Rambla d’elements sobrants, fer-la més transitable i fluida”, i eliminar-ne, si cal, algunes concessions, com ja es va fer amb les estàtues. Aquesta és una de les raons per fer desaparèixer els quioscos regentats pels antics ocellaires, que mai no han agradat al consistori, raó per la qual es va iniciar un litigi als jutjats. Tot i que els tribunals van donar la raó als comerciants, l’Ajuntament segueix negociant amb ells per buscar una solució que permeti eliminar-los de l’espai central del passeig. Segons Homs, “el que hi hagi a la Rambla ha de ser d’interès general” i les parades actuals “no responen a l’origen pel qual van ser concessionades”. El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ha afirmat que les converses mantingudes, sempre amb aquest objectiu final, van “per bon camí”, i a pesar que ha insistit que “no es vol perjudicar ningú”, ha reconegut que “hi ha un bé superior” per tal que la Rambla “sigui allò que volem que sigui”.
Altres novetats del pla són alliberar d’obstacles les cruïlles per millorar la connexió a peu entre el Raval i el Gòtic, ampliar-hi els passos de vianants; ampliar la vorera a l’altura de l’església de Betlem, perquè hi hagi “àmbits d’igualació” amb la resta de la Rambla, d’altra banda un vial molt irregular, i allargar el passeig pels extrems, amb connexions directes amb la plaça de Catalunya i Colom. Es vol, a més, racionalitzar els usos dels carrils laterals de baixada i de pujada, de manera que l’accés de cotxes privats s’adeqüi als criteris seguits en altres punts de la ciutat, com ara la plaça de les Glòries, on s’ha aconseguit reduir la circulació de vehicles, i a un pla de mobilitat “molt consolidat”. També es preveu aixecar en alguns trams el passeig per “tocar serveis” sota terra i analitzar quines són les millors opcions en la qüestió del paviment. Els nous criteris quedaran en exposició pública durant tres mesos perquè tothom pugui dir-hi la seva.
L’aprovació inicial d’aquest pla d’ordenació ha estat possible gràcies a la col·laboració del PSC, que ha participat en l’elaboració, i de l’associació Amics de la Rambla, que també hi ha posat cullerada. El projecte -ha explicat el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives- pretén ser “el final d’un procés que va més enllà de ser un instrument urbanístic”. Segons Vives, es vol que la Rambla “sigui un passeig per a la ciutat i de la ciutat, per ser viscut molt més que per ser vist”. Es busca, doncs, “potenciar-ne l’element de vivència” i que qui hi resideixi “es relacioni d’una manera adequada”. Per tot plegat, l’Ajuntament es planteja readaptar l’espai per als vianants, potenciant l’ús del transport públic i facilitant el de conveniència, i no oblidant cap element patrimonial important, com ara els arbres, als quals també es vol protegir “perquè respirin millor”.
La regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, ha dit que avui “és un dia molt especial i feliç” perquè s’acaba un període iniciat el desembre de 2011, quan va començar a bategar el Pla cor, que ha recollit durant tot aquest temps les diverses aportacions d’administracions i entitats per convertir de nou el passeig en un eix de referència per als barcelonins. Ara, ha dit Homs, “no es tracta només d’un canvi urbanístic, és una manera d’entendre un espai urbà emblemàtic. De rambles només n’hi ha una, i la tenim aquí, a Barcelona”. La regidora ha afegit que cada dia entre 240.000 i 330.000 persones passen per la Rambla i que s’ha d’agafar “aquesta gentada com una oportunitat”. La presentació del projecte arriba pocs dies després de l’aprovació del pla d’usos del passeig, que el blinda de nous hotels i de l’obertura de més bars i restaurants.
