La tardor és el moment més complicat als barris de muntanya pel que fa a les incursions de porcs senglars que baixen de Collserola, i aquest any pot ser més conflictiu per l’escassetat de pluges. Es tracta d’un fenomen estacional i que té una explicació senzilla: les mares expulsen els cadells per atendre les noves cries. Aquests exemplars joves es mouen en grup i poden aparèixer en alguns espais verds de zones més urbanitzades buscant menjar. Aquest 2021 les incidències poden augmentar després d’un estiu molt sec en què la productivitat del bosc ha baixat.
Des del mes d’abril, la pluviometria a Barcelona i Collserola ha estat un 65 % inferior a la mitjana habitual. A banda, el 2020, amb la pandèmia, es van fer menys captures. Per això, la presència d’aquests porcs a l’entorn urbà s’ha disparat, fins i tot, durant els mesos d’estiu, quan les incidències s’han triplicat respecte als anys anteriors. L’Ajuntament de Barcolona avisa que caldrà estar atents al comportament dels senglars durant aquests mesos.
A l’hivern, quan comença la producció de glans, aquests animals troben menjar més fàcilment al bosc i la incidència a les zones urbanes disminueix.
Com evitar la presència de porcs senglars a la ciutat?
La resposta és evitar que tinguin un accés fàcil a menjar a la ciutat. Per això, un dels missatges bàsics per a la ciutadania i els veïns de les zones límitrofs amb Collserola és que no els alimentin perquè resulta contraproduent. Els animals s’acostumen i freqüenten cada cop més l’àmbit urbà.
A banda, el Pla d’acció de senglars també treballa en diferents línies per reduir l’aliment disponible:
- Treball amb les alimentadores de les colònies de gats dels distictes de muntanya. En aquest àmbit s’han col·locat estructures de formigó per dificultar que els senglars accedeixin al pinso dels gats.
- Bloquejar papereres i contenidors de les zones on es mouen aquests animals per evitar que els tirin a terra i tinguin accés al contingut.
- Canviar el disseny de les zones verdes colindants amb Collserola. Es tracta d’una prova per fer-les menys atractives per als senglars.
Les captures “selectives i a exemplars conflictius”, identificats prèviament
També es programen captures selectives amb l’objectiu de “resoldre situacions conflictives” de grups de senglars habituats a l’entorn urbà, que no tenen por dels humans i que poden suposar un risc. L’Ajuntament afirma que es tracta d’exemplars conflictius i agressius, i que es fa un estudi previ per identificar aquests grups o famílies concretes més problemàtiques.
De mitjana es fan entre cinc i 10 captures anuals i el govern municipal assegura que se segueixen criteris d’ètica animal. Els animals s’anestesien i després s’eutanasien en un procés controlat pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB.
Polèmica per l’actuació a Can Rectoret
La darrera d’aquestes captures es va fer al setembre al carrer de la Gardènia. Les imatges es van difondre i van generar polèmica i el rebuig dels veïns de la zona. També el Col·legi d’Advocats de Barcelona va reprovar l’Ajuntament pel que va qualificar de “matança inacceptable”.
