(ACN) El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la derogació del delicte de sedició, que se substituirà pel de “desordres públics agreujats”. El tràmit començarà aquest divendres. El PSOE i Unides Podem presentaran la iniciativa legislativa per reformar la sedició i reemplaçar el delicte per un de “més o menys homologable” al que tenen altres democràcies, tal com ha explicat el president espanyol, aquest dijous al vespre a La Sexta.
Segons el president espanyol, la iniciativa no és fruit de la pressió d’ERC per aprovar els pressupostos estatals. Els republicans, però, asseguren que la “derogació” arriba després d’un pacte amb Sánchez.
Pere Aragonès celebra la decisió
Des de Calàbria afirmen que la “supressió” de la sedició no hauria estat possible sense la negociació a taula de diàleg i altres espais bilaterals. En un comunicat, ERC ha valorat “molt positivament” l'”eliminació” del delicte.
Des de Palau, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat el “pas indispensable en la desjudicialització”. La taula de diàleg va acordar al juliol impulsar “abans de final d’any” les reformes legislatives “que calgui” per erradicar la “repressió” de l’Estat. Així, la “desjudicialització del conflicte” avança, i amb l’aval de socialistes, Podem i comuns. Per la seva banda, PP, Cs i Vox ja han criticat l’acord entre Moncloa i ERC.
Sigui com sigui, Sánchez també ha apuntat que la reforma no acontenta les peticions de les formacions independentistes, que no demanen una reforma del Codi penal “sinó l’amnistia, cosa que el Govern espanyol no acceptarà”.
Quins tràmits s’hauran de fer?
El Codi penal és una llei orgànica i la proposta de reformar-lo pot arribar al Congrés de mans del Govern o d’un grup parlamentari. Un cop es presenti el text al Congrés, s’obrirà un tràmit d’esmenes i, posteriorment, se sotmetrà al ple.
Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176, perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de Podem Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del Govern espanyol i els socis de la investidura.
Què són els desordres públics?
L’article 557 sobre desordres públics diu actualment que qui alteri la pau pública amb actes de violència “seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó”.
La pena és la mateixa per als qui incitin a fer actes de violència, però s’incrementa a entre un i sis anys de presó si el delicte es du a terme amb una arma o un objecte perillós, quan es posi en risc la vida de les persones o “quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa”.
Els articles annexos també castiguen amb entre tres i sis mesos la pertorbació de la pau pública durant l’ocupació d’un espai públic o privat i d’entre un i cinc anys de presó per als qui interrompin instal·lacions de telecomunicacions o vies de tren.
Què suposarà per als líders independentistes processats?
Quan entri en marxa, la reforma del Codi penal s’aplicarà a casos ja jutjats de manera que si es redueix la pena d’inhabilitació se’n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats que, tot i ser indultats, encara mantenen la inhabilitació que els va imposar el Suprem. Això també afectaria els exiliats. En el cas de Marta Rovira —que només està processada per rebel·lió— podria tornar. En els casos de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín és diferent, perquè el Suprem els vol jutjar també per malversació. Lluís Puig també està processat per desobediència i malversació.
