(ACN) El Parlament ha aprovat blindar per llei la rebaixa de les matrícules universitàries, donant llum verda a la ILP d’universitats. El text fixa que s’han de reduir els preus públics de manera “progressiva” durant els tres exercicis econòmics següents a l’aprovació de la llei. L’objectiu ha de ser a assolir un únic preu en els estudis de grau “igual o inferior” al preu més baix dels fixats en el decret dels preus universitaris per al curs 2021-2022. Afegeix, a més, que hi ha d’haver un preu únic en els estudis de màster igual o inferior al 70 % del preu fixat pel mateix decret. ERC, Junts, VOX, CUP i PPC hi han votat a favor i PSC, els comuns i Cs s’hi han abstingut.
El 2020, el govern va establir una rebaixa dels preus públics universitaris del 30 % i, ara, ha quedat blindada per llei. A més, s’incorpora l’equiparació dels preus a la banda baixa per a tots els graus. El decret actual marca un preu d’uns 17 euros per crèdit en els graus amb coeficient A, uns 25 en els B i d’uns 27 en els C. Segons el text aprovat aquest dimecres, en tres anys tots els graus han de tenir un preu per crèdit igual o inferior a aquests 17 euros.
Un marc català de la llei d’universitats
La voluntat de la ILP era determinar un marc català dins del sistema de preus fixats per l’estat amb l’objectiu de vetllar per l’accés universal a l’ensenyament universitari. En concret, estableix la modificació de la llei d’universitats vigent des del 2003.
El text detalla que el govern de la Generalitat ha d’impulsar polítiques d’igualtat per mitjà de l’oferta de beques, ajuts i crèdits als estudiants. Així, fixa que els preus dels serveis acadèmics universitaris han de seguir un model de tarifació social, amb reduccions en els trams de renda més baixos que siguin superiors als llindars de les beques de règim general.
Un primer pas, segons els estudiants
L’aprovació de la ILP ha arribat al Parlament després que es posés en marxa el 2019 i després de les reivindicacions dels estudiants. La portaveu de la comissió promotora, Anna Rosselló, ha criticat la “manca de voluntat política” durant anys i la “repressió política i policial“ que ha patit el moviment educatiu en defensa de la universitat pública. Amb tot, ha considerat que l’aprovació de la ILP és la culminació d’una demanda històrica i la consumació d’un consens social que permet avançar en el dret a l’educació superior.
Crítiques del PSC i els comuns
Tot i el consens en la necessitat de rebaixar els preus públics, els grups parlamentaris del PSC-Units i En Comú Podem han acusat el govern de no complir l’acord establert en la conferència estatal sobre l’assoliment d’un preu de 18,46 euros per al curs 2022-2023. El diputat de la CUP, Dani Cornellà, ha defensat que caldria anar més enllà i retirar tots els “obstacles” d’accés i permanència en els estudis superiors, en relació amb els preus per segones matrícules i successives.
Des de VOX, Manuel Jesús Acosta, ha explicat el seu vot afirmatiu tot i considerar que la proposta era “molt menys ambiciosa” del que caldria. El portaveu de Ciutadans, Nacho Martín Blanco, ha dit que la rebaixa és un “imperatiu moral” i ha lamentat l'”equivocació” en les prioritats del govern en matèria educativa els darrers anys. Per últim, la diputada del PP Lorena Roldán ha criticat que Catalunya assolís les taxes universitàries més altes arreu de l’estat espanyol i ha defensat la seva abstenció perquè la proposta “no és suficient”.
