El govern de la Generalitat ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es guiï pel “sentit comú” per prendre una decisió definitiva sobre l’ajornament de les eleccions del 14 de febrer. Després de l’anunci del tribunal —que, de moment, manté els comicis i que es pronunciarà definitivament abans del 8 de febrer—, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha explicat que les al·legacions i el decret d’ajornament es basen en tres principis bàsics: l’anàlisi de la situació epidemiològica, garantir la qualitat democràtica del procés i el marc jurídic.
“No estem davant de raons jurídiques, sinó davant del sentit comú. Qui assumirà la responsabilitat de mobilitzar cinc milions i mig de persones per anar a votar en plena tercera onada? Qui pot garantir que la gent anirà a votar sense por?
Capella també ha lamentat l’embat jurídic, i ha assegurat que l’únic que mou el govern de la Generalitat és “preservar la salut i la vida”. En aquest sentit, ha criticat que s’utilitzi “la porta del darrere” presentant recursos per suspendre l’ajornament.
També ha carregat contra el ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, a qui acusa de mirar més “les enquestes” que no pas la “situació sanitària”.
Per què el 30 de maig?
La consellera ha defensat que el decret té validesa jurídica i que no hi ha cap defecte de forma. Per tant, ha negat que el govern prevegi la possibilitat de fer un altre decret o fixar una altra data electoral.
També ha defensat els criteris que han servit per fixar el 30 de maig com a data per als comicis: “Haurà acabat l’estat d’alarma, haurà avançat molt la vacunació i el comportament del virus haurà variat perquè estarem a la primavera”.
També ha al·legat raons econòmiques. Capella ha remarcat que iniciar la maquinària i el procés electoral suposa una despesa de 30 milions d’euros. També ha recordat que es tiraran a les escombraries al voltant de 100.000 vots que s’han fet per correu.
