FELIP PUIG, conseller d'Interior "Reduir l'exercici de la prostitució a la via pública, tant a carreteres i a vies públiques de les nostres ciutats i els nostres municipis. Els subjectes actius d'aquest possible il·lícit seria, tant les persones que exerceixen la prostitució com els seus clients. Hem de tornar a fer un abordatge, ho farem després de les eleccions municipals, amb els nous interlocutors locals pel que fa al control, el seguiment de l'exercici de la prostitució en establiments".
Al 2002, la Generalitat va intentar regular el negoci de la prostitució per primera vegada. Fins llavors, aquest sector havia crescut al marge de la llei. El Departament d’Interior, amb Xavier Pomés al capdavant, va aprovar una normativa que especificava quins requisits havien de complir els clubs de cites. Era un document de mínims que feia referència a les mesures de seguretat o les condicions higièniques, entre d’altres.
Quatre anys després, i ja amb el primer tripartit, Montserrat Tura va intentar anar una passa més enllà i entrava a regular les condicions de treballs de les prostitutes. Sobretot, per lluitar contra els proxenetes. El projecte, però, va quedar guardat al calaix.
Paral·lelament, el 2005, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa l’ordenança del civisme, que preveu multes per qui ofereixi els seus serveis sexuals al carrer. I també pels clients. Regulava, per exemple, la distància que hi ha d’haver entre clubs i centres escolars. Una normativa que després s’ha extès a d’altres municipis de Catalunya.
Per avançar més en la regulació, caldria modificar lleis d’àmbit estatal com el Codi Penal. Això suposaria obrir el debat sobre si es legalitza o no la prostitució.
