'El Periódico' ha estat qui ha anunciat la notícia en portada aquest diumenge amb un titular que no deixa lloc al dubte: Duran també abdica. L'article, que signa el director del diari, explica que el líder d'Unió ha decidit dimitir com a número dos de la federació i que no repetirà com a portaveu del Congrés. Sí que conservarà, diu, la presidència del Comitè de Govern del partit. El diari també assegura que renunciarà a repetir com a cap de cartell a les pròximes generals. Un dels molts motius que ha forçat la decisió, segons 'El Periódico', ha estat l'abstenció de Convergència i Unió en el tràmit successori de la Corona. A més, afegeix que Duran i Lleida no descarta presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat en cas que Artur Mas convoqui les properes eleccions amb caràcter plebiscitari. De moment, des d'Unió ni confirmen ni desmenteixen aquesta informació i l'atribueixen a una qüestió personal de Duran. Joana Ortega ha matisat que és una reflexió que el secretari general de Convergència i Unió ja fa temps que medita. JOANA ORTEGA, vicepresidenta del Govern "Son reflexiones, no hay ninguna decisión tomada y no creo que se tome en los próximos días, si es que se avanza en una línea. Y creo que hay que dejarlo en lo que es, que es una reflexión en voz alta." Des de Convergència asseguren estar sorpresos per haver conegut la notícia a través del diari. Josep Rull ha dit des de la Vall d'Aran que si aquest escenari es confirma, caldrà parlar-ne amb els òrgans directius de la federació. És una decisió que Duran encara ha de comunicar als òrgans del partit. Segons 'El Periódico', el secretari general de Convergència i Unió presentarà la dimissió després de la proclamació de Felip VI, prevista per al proper 19 de juny.
El que ‘El Periódico’ qualifica com “L’abdicació de Duran” és parcial, perquè Duran i Lleida no pensa dimitir com a president del Comitè de Govern d’UDC i, a més, està disposat a ser candidat a la Generalitat si Artur Mas convoca unes eleccions plebiscitàries el 9 de novembre -candidat al marge de CDC i ERC, s’entén. Per tant, no és que el líder democratacristià hagi decidit posar fi a la seva llarga carrera política, sinó que llança la tovallola en l’intent de fer de pont entre dos governs que han demostrat que no tenen cap marge d’entesa: l’immobilista de Mariano Rajoy i el sobiranista d’Artur Mas.
La gota que hauria fet vessar el got seria l’abstenció de CiU a la llei que fa efectiva la successió dinàstica al capdavant de la Corona espanyola. Se sap que Duran i Lleida era partidari del “sí”, mentre que la resta de diputats de CiU -exceptuant el seu fidel col·laborador, Josep Sánchez Llibre- van decidir que s’abstindran. La coronació de Felip VI el proper 19 de juny és precisament la data que espera Duran i Lleida per donar a conèixer oficialment la decisió. De moment, des d’UDC no confirmen ni desmenteixen la notícia, que obeeix -segons diuen- a una qüestió personal de Duran i Lleida.
En una entrevista al canal 3/24, la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, membre de la direcció d’UDC, ha dit que respecta i valora la reflexió que està fent Josep Antoni Duran i Lleida, tot i que la decisió encara no està presa. Ortega ha subratllat que Unió continua apostant pel dret a decidir i per la celebració de la consulta del 9 de novembre, que Duran defensa en un entorn molt més hostil com és Madrid.
