Els experts es van aplegar dilluns al Centre Internacional de Premsa en la II Marató de Comunicació. Era la segona perquè havien fet una sessió similar durant la campanya de les eleccions nord-americanes que va guanyar Barack Obama. Llavors cada ponent exposava una idea en cinc minuts, però en aquesta ocasió l’exposició de les 15 idees no podia durar més de tres minuts cadascuna.
Les propostes per a aquests 15 dies de campanya van des de la primera enganxada de cartells espectacular i participativa que propugnava Marta Albes fins a les activitats que Albert Medran proposa a cada candidat per a la jornada de reflexió. Entremig, moltes alternatives als tradicionals mítings plens de votants ja convençuts. Trina Milan va analitzar els diferents formats d’acte polític pels quals opten aquests dies els partits, mentre que Francesca Parodi va aprofundir en els “mítings de butxaca” i Ana Polo, en les “flash mobs” polítiques.
L’escenari d’Internet
Durant els darrers anys, Internet ha desplaçat els mítings, els cartells i tota la resta de suports propagandístics com a escenari principal de la campanya electoral. Si fa quatre anys els protagonistes eren els blogs, ara la novetat és l’ús que fa cada partit de les xarxes socials com Twitter i Facebook. Ho diu el professor i periodista Toni Aira, autor d’un dels blogs (La Cortina de Fum) que convé seguir per entendre les claus d’aquesta campanya electoral.
Però són precisament un grup de bloggers que escriuen sobretot de política els que han impulsat un manifest que, amb el títol “Els límits del 2.0”, alerta que Internet no està transformant el debat i la comunicació política tant com en un principi s’havia arribat a pensar. Constaten que Internet ha fet molt més accessibles els líders polítics i que els partits han començat a fer-ho servir per apropar-se a la ciutadania, però critiquen que “la xarxa no és una gran àgora, sinó un conjunt d’habitacions ideològiques amb estrets passadissos poc poblats on interaccionar”.
Els nous límits
Els autors del document són vuit dels blogggers polítics catalans més actius. Els seus blogs alimenten constantment el debat polític a la xarxa, no només pels articles ben treballats que hi aporten sinó perquè estan ben acostumats a comentar-los i enriquir-los els uns amb els altres. Això és justament el que troben que no passa amb els ciberactivistes més actius de cada partit, que tendeixen a replicar exclusivament el missatge que cada formació política vol difondre en cada moment.
Des de perspectives ideològiques diverses, els blogs dels autors d’aquest manifest aporten també claus imprescindibles per entendre la campanya electoral que comença aquesta nit. És per això que reproduim a continuació la llista de blogs dels autors d'”Els límits del 2.0″ i també la dels ponents de la II Marató de Comunicació, amb links a les presentacions que hi van fer (Slideshare).
II Marató de Comunicació
Roger Fort: Els autobusos electorals Marta Albes: L’enganxada de cartells electorals Jaume Freixes: El vestuari dels candidats Xavier Peytibi: Flickr dels candidats Antoni Gutiérrez-Rubí: La parella del candidat Ricard Espelt: Jingles de campanya Trina Milan: Escenaris de mítings Juan Víctor Izquierdo: Merchandising polític Francesca Parodi: Els mítings de butxaca Joan Carreras: L’última entrevista de campanya |
Els límits del 2.0
Edgar Rovira: Les campanyes són un altre 2.0 Jorge Galindo: Internet crea nous límits Carlos Guadián: Administració 2.0, tecnologia o actitud? Guillem López-Bonafont: L’espiral de silenci, els moviments socials i la web 2.0 Albert Medrán: No preguntis. No diguis Xavier Peytibi: Les relacions polítiques online i el soroll en campanya José Rodríguez: El límit del 2.0 en l’acció i l’activisme social i polític Roger Senserrich: Xarxes paral·leles: internet com a agent de separació |
Cada dia, dins el programa ‘Connexió Barcelona’, et mostrem un blog, producte o servei web d’interès per a la gent de Barcelona. Per llegir una altra d’aquestes ressenyes, fes clic aquí.