, Ada Colau afirma que la qüestió catalana s’ha convertit en “la crisi territorial més greu de la Unió Europea en els últims anys” i assegura que l’origen de la crisi actual es troba en “la reiterada negativa” del Govern espanyol a emprendre una reforma territorial de l’Estat que reconegui als catalans el dret a decidir. “El govern de Rajoy, amb el seu immobilisme, és el principal responsable de l’agreujament de la situació actual”, adverteix Colau, que assegura que no comparteix tampoc el full de ruta del govern català.
L’alcaldessa, de fet, es defineix com a “no independentista” i es mostra crítica amb la via unilateral del govern de Carles Puigdemont. Tot i això, en la carta que ha enviat als alcaldes de les 27 capitals d’Estat europees diu sentir-se “alarmada per la resposta repressiva” de l’executiu de Mariano Rajoy. Colau advoca per una solució negociada i creu que és un error que es pretengui resoldre per la via judicial. L’alcaldessa recorda que més d’un 80 % de la població catalana demana un referèndum acordat com el que va fer Escòcia.
Tant en la carta als alcaldes com en l’article al diari ‘The Guardian’, Colau descriu “els fets greus i sense precedents” que viu Catalunya amb amenaces de detenció a més de 700 alcaldes, el tancament de webs governamentals i d’entitats de la societat civil, la detenció d’alts càrrecs de la Generalitat, la intervenció dels comptes i l’enviament massiu de forces policials per impedir el referèndum. “No podríem concebre que les institucions de la Unió girin l’esquena a una situació que posa en risc els drets i les llibertats fonamentals”, sentencia Colau.
Rebuig a una declaració unilateral d’independència
En una entrevista a TV3, aquest dijous, l’alcaldessa ha rebutjat una declaració unilateral d’independència perquè “no es donen les condicions” per fer-ho i ha dit que “no seria efectiu”. Colau confia que l’1 d’octubre hi haurà una mobilització “massiva i pacífica” que donarà força al govern per “replantejar la negociació política el dia 2”. A l’entrevista, Colau no ha confirmat si votarà “sí” o “no”, fins i tot ha dit que es pot plantejar el vot en blanc o nul, i ha insistit que la seva opció és una sortida negociada.