L’any 1946 van arribar a Barcelona més d’un centenar d’infants polonesos, refugiats de la II Guerra Mundial. En aquell moment es va explicar que eren orfes però més tard se sabria que molts havien estat segrestats pels nazis i sotmesos a un procés de germanització. Aquest és l’episodi històric que inspira l’última novel·la de Gisela Pou, ‘Els tres noms de la Ludka’.

Tot i ser un fet històric real, l’escriptora ha volgut deixar clar a ‘Plaça Tísner‘ que es tracta d’una ficció. El personatge d’una de les nenes protagonistes, la Ludka, està construït a partir de moltes vides que la Gisela Pou ha anat descobrint al llarg de dos anys de documentació. Al final, explica una història que aprofundeix en qüestions com el desarrelament, el paper de la memòria i el valor de l’amistat.

Un relat que segons la seva autora “està ple de secrets que es van obrint, i això és el que genera la tensió dramàtica i les ganes de continuar llegint”.

El “mosaic” de Gisela Pou

  • Una època: l’actual. La Gisela considera que li ha tocat viure un temps excepcional, marcat pels canvis i les incerteses derivades de la revolució tecnològica i l’emergència climàtica.  
  • Un viatge: el que va fer a Berlín a mitjans de l’any 1990. Acabava de caure el mur que l’havia dividit durant gairebé 30 anys i recorda el fort impacte que li va causar el contrast entre les dues parts de la ciutat.   
  • Un escriptor: Italo Calvino, un dels autors que més van atrapar la Gisela en els seus inicis literaris. N’admira especialment l’ús de recursos com la faula per analitzar la realitat contemporània.   
  • Un nom: Ludka. Però també Emma i Isabel. Són els de les tres protagonistes de la seva última novel·la. Una història de postguerra però també d’amistat, que avui ens ve a presentar.   
  • Una sèrie: ‘Poblenou’, que va suposar l’inici de la producció televisiva catalana de ficció, i amb què la Gisela també es va estrenar com a guionista. Té un gran record d’aquesta etapa, tant pels aprenentatges professionals com per les vivències personals que va suposar.  
  • Una plaça: la del Blat. És un dels escenaris que apareixien a ‘Temps de silenci’, sèrie en què va treballar al Gisela fa més de 20 anys i que va ser pionera en tractar la història recent del país.  

L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’