La Filmoteca de Catalunya reconeix els més de 40 anys de trajectòria de la muntadora de cinema Teresa Font amb un cicle de pel·lícules triades per ella entre els seus referents, però també entre els seus treballs.
Segons explica al programa ‘Plaça Tísner‘, és per a ella un honor que se li reconegui la feina feta sobretot perquè, assegura, poques vegades es té en compte als muntadors: “La gent es fixa en els actors, el guió i com a molt amb la música”. Per exemple, avisa, en uns premis “ningú no votaria una pel·lícula pel millor muntatge si no estigués entre les més importants de l’any”.
Quan acabem una pel·lícula amb l’Almodóvar li pregunto a veure si en fa una altra i no sé com m’hi atreveixo”
De Pedro Almodóvar a Imanol Uribe o Álex de la Iglesia
Guanyadora de dos Goya, està “molt agraïda” perquè hi ha 25 anys de diferència entre els films premiats. El primer va ser ‘Días contados’, d’Imanol Uribe, estrenat el 94 i, el segon, ‘Dolor y gloria’, de Pedro Almodóvar, el 2019. És, ni més ni menys, el director madrileny amb qui assegura entendre’s millor: “Quan acabem una pel·lícula li pregunto a veure si en fa una altra i no sé com m’hi atreveixo”.
Almodóvar, de qui també destaca “la seva intel·ligència i intuïció”, és l’últim cineasta reconegut amb què ha treballat. Entre el centenar de llargmetratges que ha muntat, però, també hi ha noms com els de Vicente Aranda, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia i Terry Gilliam.
Reivindica els cineastes menys coneguts
A banda dels grans noms, Font també ha muntat pel·lícules per cineastes menys coneguts pel gran públic i que són, precisament, els que ha volgut reivindicar en el cicle que li dedica ara la Filmoteca, titulat Carta Blanca. Així, entre els títols que proposa trobem ‘Funny booy’, de Deepa Mehta; ‘Akelarre’, de Pablo Agüero i ‘Vadio’, de Simão Cayatte, un dels que se sent més satisfeta amb “el moment de tall, del fotograma en que canvia el pla”.
Pel que fa a films d’altres, ha programat títols com ‘Otra ronda’, de Thomas Vinterberg, i ‘The Killing’, de Stanley Kubric. A banda de les que es podran veure a la Filmoteca, recomana altres clàssics com ‘Bonnie and Clyde’, la primera pel·lícula en què el muntatge surt destacat als crèdits i que, també, valora, va ser a càrrec d’una dona: Dede Allen.
Formació autodidacta
Nascuda a Gallifa i de formació autodidàctica, Font explica que va aprendre a muntar veient les pel·lícules una vegada i una altra a la Filmoteca de Catalunya o al British Film Institute de Londres, on va emigrar a la recerca del seu somni de treballar en el sector cinematogràfic.
Hi ha moltes maneres possibles de muntar una mateixa pel·lícula”
Els anys d’experiència l’han convertida en una eminència en la matèria. Per exemple, el llibre ‘Respirar con la imagen. Conversaciones sobre montaje con Teresa Font’, de Xose Prieto Souto i Gabriel Doménech González, recull els seus coneixements sobre muntatge. Resumeix que, sovint, se sent més satisfeta de “les seqüències que per una raó o una altra són més complicades”. També defensa la seva feina: “T’asseguro que hi ha moltes maneres possibles de muntar una mateixa pel·lícula”, conclou.
