El periodista cultural i col·laborador de ‘Plaça Tísner‘ Nil Martín López ha portat al plató del programa una selecció de propostes escèniques que, segons explica, “posen un focus especial en l’emmirallament, per veure’ns reflectits en les històries d’unes persones o d’uns personatges dalt de l’escenari”. Unes obres, diu, que es mouen “en la frontera entre ficció i realitat”. Es pot veure la secció sencera de Nil Martín al vídeo superior.

‘Divina de la mort’ [2022-24]

Direcció: Juanjo Cuesta

Un cabaret lleuger i descarat sobre les pressions estètiques que totes patim. A l’espectacle, veiem una sèrie d’escenes independents, la majoria amb un to satíric: n’hi ha de text, cançons, quadres de moviment… Totes tenen en comú que pretenen abordar diferents aspectes relacionats amb el cos i la pressió que rebem per encaixar en uns ideals que són inabastables i que provoquen molt de patiment.

I entre les escenes trobarem des de paròdies de les influenciadores de moda de les xarxes socials a un número musical que presenta un “Ken deconstruït”. Aquesta escena és particularment hilarant, perquè parla de totes les contradiccions que encara hi ha en aquesta idea tan complicada de “noves masculinitats”, que porta a “noves contradiccions” que poden fer bastant de riure.

Maldà, fins al 28 de juny

‘S 62°58’, W 60°39” [2023-24]

Direcció: Franck Chartier

El títol impronunciable de l’obra correspon a les coordenades de l’illa Decepció. Amb el vaixell encallat a l’Antàrtida, l’obra queda suspesa quan un dels intèrprets trenca la quarta paret i es confronta amb el director de l’obra. A partir d’aquí, el públic ha de preguntar-se constantment on acaba el personatge i comença l’actor.

El gel antàrtic es converteix en un escenari no només per denunciar el desglaçament dels pols i la crisi climàtica, sinó que la situació extrema també serveix per reflexionar sobre la fragilitat humana, les manipulacions diàries i les ments intergeneracionals. Com altres espectacles de la companyia, la història s’entrellaça amb coreografies i amb una estètica onírica i, fins i tot, pertorbadora.

TNC, fins al 16 de juny

‘La doble sesión’

Direcció: Norberto Llopis

Aquest espectacle és una duplicitat en si mateix. Llopis ha creat una peça doble que es trenca en dues sessions diferents. La primera sessió ‘Mañana’, que s’interpretarà 27 i el 28 de juny, i la segona sessió, ‘Ayer’, el 29 i el 30 de juny. Tot i això, l’artista prohibeix assistir a les dues, inspirat en la conferència del filòsof Jacques Derrida, en què parlava de la impossibilitat de crear un esdeveniment únic.

La proposta juga amb la materialitat i temporalitat del llenguatge, particularment, sobre la temporalitat de l’escriptura. Amb formació en dansa i filosofia, Norberto Llopis combina la repetició i l’alteració amb la ironia i l’humor per construir un gran joc, sobretot per als fans de la semàntica.

Antic Teatre, del 27 al 30 de juny

‘Tirant lo Blanc’ [2024]

Direcció: Joan Arqué

Joan Arqué i Marius Serra han volgut adaptar la història de ‘Tirant lo Blanc’, des de l’èpica dels capítols bèl·lics fins als capítols amorosos. La versió contemporània estableix paral·lelismes per demostrar que avui en dia els conflictes que sacsegen el món són molt semblants als que també ho feien fa 500 anys.

A l’elenc format per Laura, Aubert, Quim Àvila i Moha Amazian, entre altres, s’hi suma la música de Judit Neddermann, que també va participar a l’adaptació teatral de ‘Canto jo i la muntanya balla’. La contemporització d’aquest clàssic de la literatura catalana arriba als escenaris com a part de la programació del Festival Grec.

Teatre Romea, a partir del 25 de juny