La cineasta barcelonina Rosa Vergés rebrà el proper diumenge, dia 4 de febrer, el Gaudí d’Honor – Miquel Porter a la gala dels principals premis del cinema català. Abans, però, ens visita al ‘Plaça Tísner‘ per parlar de la seva carrera.
Pionera del cinema català
Rosa Vergés va començar a treballar en el món del cinema a principis dels 80, com a assistent de direcció i guionista, al costat de noms com els de Bigas Luna, Vicente Aranda, Francesc Betriu o Jordi Cadena. En aquests primers temps, però, la nòmina de directors amb qui treballava era íntegrament masculina, les dones no hi eren mai presents.
Amb ella, i amb altres de la seva generació, les coses comencen a canviar. Rosa Vergés debuta com a directora amb ‘Boom boom’ (1990), i ben aviat se situa en el mapa del cinema espanyol: guanyadora del Goya a la millor direcció novell, es converteix en un dels noms d’aquella generació dels 90, que anirà de Julio Medem a Álex de la Iglesia passant per Icíar Bollaín, Gracia Querejeta o Enrique Urbizu.
I en el cas de Vergés, a més, es guanya aquest lloc en el panorama amb una perspectiva feminista, trencant motlles i obrint camí per a totes les generacions de cineastes dones que vindran, des d’Isabel Coixet o Judith Colell fins a Carla Simón o Elena Martín.
El Gaudí a una carrera
Més enllà de ‘Boom boom’, Rosa Vergés va tractar el fenomen del turisme a la Barcelona olímpica a ‘Souvenir’; va reivindicar la dignitat dels infants com a espectadors de cinema a ‘Tic Tac’ i va retratar l’exili interior de la Guerra Civil a ‘Iris’. Tot plegat, com a part d’una carrera en què també ha treballat per a la televisió i ha dirigit posades en escena i espectacles teatrals.
Entre les facetes professionals de Rosa Vergés, també hi ha la de docent. Des de fa més de 20 anys, ha format noves fornades de cineastes a través de la seva feina tant a les universitats com a l’ESCAC. A més, des de la seva funció de prescriptora i d’activista ha reivindicat la tasca de cineastes oblidats i ha ajudat, així, a configurar la història del cinema nacional.
Amb tots aquests mèrits, l’acadèmia ho ha tingut clar a l’hora de premiar-la amb un Gaudí que corona 45 anys d’una trajectòria polifacètica que semblava improbable en una indústria tant copada pels homes com ho era la del cinema dels anys 80.
El “mosaic” de Rosa Vergés
- Una editorial: Destino. L’amor de la Rosa per la cultura i l’art d’explicar històries li ve de família, perquè el seu pare és l’editor Josep Vergés, fundador de la mítica editorial barcelonina.
- Un premi: El Goya a la millor direcció novell, que va recollir el 1991 per ‘Boom boom’, un film que ha esdevingut títol de culte del cinema català i espanyol.
- Una cerimònia: L’arribada de la torxa olímpica a Empúries. La Rosa es va encarregar de la posada en escena d’un dels moments emblemàtics que conduirien als Jocs Olímpics de Barcelona 92.
- Una onomatopeia: ‘Tic-tac’. A més del so més característic de qualsevol rellotge, també és un dels treballs més celebrats de la Rosa, que reivindicava la imaginació i el potencial crític dels espectadors més petits.
- Una data: El diumenge 4 de febrer. La Rosa serà una de les protagonistes de la XVI gala dels Premis Gaudí, que la homenatjaran amb un guardó d’honor a tota la seva carrera.
- Una plaça: La de Sarrià. El centre històric i social del barri és el paisatge d’infantesa de la Rosa, el que no sabem és si seria, també, un bon escenari de pel·lícula…
