Quico Pi de la Serra celebra enguany 80 anys i ho fa sobre els escenaris. És, de fet, el cantautor català en actiu amb una trajectòria més llarga. Va debutar el 1962 i després de 60 anys encara no té prevista la retirada: “Estic bé de salut, és la meva feina i és el que vull seguir fent mentre el cos aguanti”.
Quan al programa ‘Plaça Tísner’ li han preguntat sobre els seus plans de futur, explica que té concerts programats i un disc en procés. Vol continuar fent i cantant les seves cançons tot i que, assegura, “hi ha molta competència i a Catalunya és difícil perquè no hi ha gaire infraestructura”.
No em sento referència de ningú, però per la meva edat ho haig de ser, és clar!”
Influenciat pel blues i la cançó francesa entre altres estils, Pi de la Serra adverteix no sentir-se com un referent de ningú. Reconeix, però, que se’l pugui considerar així pels anys dedicats a l’ofici: “Per la meva edat haig de ser una referència, és clar”. En qualsevol cas, no és un fet al qual doni gaire importància: “faig el que m’agrada i poques coses més sé fer a la vida”, sentencia.
L’Estat espanyol prohibeix amb presó criticar la família reial, la bandera o la Constitució”
La Nova Cançó, Els Setze Jutges i la censura encara en l’actualitat
Pi de la Serra, una de les figures destacades de la Nova Cançó i d’Els Setze Jutges, afirma que el mític grup de cantants va fer més per la llengua catalana del que han fet molts polítics. Recorda que “la gent es va adonar que la llengua era una cosa viva i que es podia fer cançons en català” encara durant el franquisme. Adverteix, però, que els temps de la censura no es van acabar amb el règim i denuncia que “l’Estat espanyol prohibeix amb penes de presó criticar la família reial, la bandera o la Constitució”.
Amb més d’una vintena de discs publicats, el cantautor explica que escriu com es parla al carrer, amb barbarismes, i que ha hagut de “pagar un preu” per fer-ho perquè “es considera de mal gust” en alguns àmbits. Assegura que amb cançons com la popular ‘Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol’, vol contribuir a normalitzar una llengua que “no és només com la volen els que manen, sinó com la fa servir la gent”.
Les guitarres, una passió de tota la vida
Barceloní i veí de Ciutat Vella, Pi de la Serra té una col·lecció de més de 100 instruments que ha cedit al Museu de la Música. Afirma que a casa només conserva les guitarres que necessita per treballar i que no en té “cap de preferida perquè ho són totes”. Assegura que sempre li han interessat molt: “Tota la vida he volgut ser lutier, m’hauria agradat fabricar guitarres”.
