El músic barceloní Lucas Bun ha publicat ‘Por empezar’, el seu primer disc després d’anys de dedicar-se al món de la música. Són 12 temes que en alguns casos ja s’havien pogut escoltar per separat però que ara el cantant ha aprofitat per tornar a gravar i presentar tots junts. Lucas Bun ha assegurat al ‘Plaça Tísner’ que es tracta d’un treball que ha sorgit de manera molt “espontània”.
“Jo no puc seure i dir: ‘Vaig a escriure sobre això’“, assegura el Lucas. Un exemple d’aquesta espontaneïtat del disc el trobem a la cançó ‘Hermanita’. Es tracta d’un tema gravat a Miami amb el productor Julio Reyes: “Li vaig demanar que fes servir un so de música barroca antiga i, mentre el Julio anava gravant, jo feia la melodia i la lletra sobre la marxa“.
Bun ha assegurat que li costa molt expressar el seus sentiments. Per això, diu, les cançons li són molt útils per aconseguir-ho. Explica que a vegades es posa a la pell dels seus oients i el sorprèn el que pot arribar a escriure. “Amb la música puc arribar a ser molt emocional, sobretot amb les melodies”, confessa el músic. De fet, explica que es pot emocionar molt amb “cançons que no entén”.
Nou a l’estudi, no a l’escenari
‘Por empezar’ es tracta del seu primer disc, però Lucas Bun no és nou a l’escenari. De fet, un dels concerts que més recorda és com a teloner de Miguel Poveda al Liceu de Barcelona. “És una de les grans nits que més recordo”. I ara, ha deixat una porta oberta a una altra col·laboració entre artistes. En aquest cas amb Luna Ki, a qui coneix i admira: “Crec que acabarem treballant plegats“.
Lucas Bun presentarà ‘Por empezar’ el 12 de maig a la sala Luz de Gas en el marc del festival Guitar BCN. En aquest concert, Bun ha explicat que actuarà només amb dos músics, “perquè vull un ambient íntim“. A més, hi haurà la participació de dues ballarines en cinc dels temes que interpretarà. De moment, al ‘Plaça Tísner’ hem tingut un tast del seu directe.
‘Por empezar’, en directe al ‘Plaça Tísner’
El “mosaic” de Lucas Bun
- Un costum: mirar documentals d’animals. En Lucas sent curiositat per tota mena de fauna, però confessa que li agrada especialment el món salvatge i tropical.
- Un país: la Polinèsia Francesa. Li encantaria tenir l’oportunitat de visitar aquest territori d’ultramar format per un centenar d’illes i illots farcits de cocoters i habitat per unes 275.000 persones, majoritàriament maoris.
- Una inspiració: el jazz. Per en Lucas aquest gènere és particularment evocador tot i que, com a compositor, li agrada explorar i incorporar elements de tota mena de sonoritats.
- Un disc: “A mi amor con mi amor”, d’Armando Manzanero, que considera la màxima expressió del romanticisme. ‘Esta tarde vi llover’ i ‘Contigo aprendí’ són dos dels populars temes inclosos en aquest treball, el segon de la prolífica carrera del compositor i músic mexicà.
- Un festival: el Sónar, una cita obligada en què cada any li agrada descobrir noves propostes musicals. Confessa que li faria molta il·lusió formar alguna vegada part del seu cartell.
- Una plaça: la de la Concòrdia. En Lucas viu a les Corts i és un lloc que ha freqüentat amb els seus amics. Ens la destaca pel seu ambient però també per l’orgue de la parròquia de Santa Maria del Remei.
L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’
