Els passadissos de la primera planta de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB han fet un salt en el temps. Durant un mes han retrocedit dos mil·lennis per mostrar algunes de les tècniques, els instruments i els espais amb què es va desenvolupar la medicina militar romana. S’hi han exhibit un centenar de reproduccions d’instrumental propietat de Juan Melchor Garcia, comissari d’una exposició itinerant que està viatjant per diferents ciutats de l’estat.
Formigues per fer sutures
Entre les moltes peces utilitzades pels metges militars que atenien les legions, hi ha rèpliques de ganivets i serres per fer amputacions, estris per treure fletxes, instruments per fer trepanacions i caps de formiga que s’utilitzaven com a elements naturals de sutura. Unes tècniques que es van utilitzar fins a la caiguda de l’imperi romà d’occident (datat de l’any 476, amb la invasió de Roma per les tropes germàniques).
El SEM romà
Explica Antoni Trilla, degà dela Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que “els romans, en principi, tenien molta prevenció a tocar el cos humà. No podien fer autòpsies i els metges que veien les grans ferides eren dels gladiadors al circ romà o dels soldats a les batalles”. També afirma que la medicina militar va començar a treballar de forma molt ordenada, amb un sistema de triatge i de transport de ferits: “Per entendre’ns, els romans ja tenien un SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) als seus exèrcits“.
Paral·lelismes amb l’actualitat
“Des del punt de vista de la traumatologia”, comparteix Antoni Trilla al ‘Plaça Tísner‘, el treball de la medicina militar romana “ha estat la base d’una bona part de la medicina de guerra” i es va considerar que “els legionaris tenien més bon servei mèdic i sanitari que la pròpia societat romana“.
El degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB comenta que l’instrumental exhibit és de fa 2.000 anys, però “no hem avançat gaire” i confessa que alguns cirurgians de l’hospital comenten que fam servir coses que s’assemblen molt.
