Hi ha soterranis barcelonins que són un autèntic bagul de les sorpreses. Com el de Las Pepitas, un magatzem al número 63 del carrer d’Alfons XII on s’acumulen, amuntegats i ben endreçats, milers de vestits, objectes d’atrezzo i aixovar domèstic d’època per a rodatges de pel·lícules, publicitat i muntatges teatrals. “La gent, quan baixa per aquestes escales, flipa“, explica Bea Castelló al Plaça Tísner, “els sembla impossible que pugui recordar on hi ha cada cosa”. Ella és l’ànima d’aquest negoci familiar de Sant Gervasi-Galvany que va començar la seva mare fa gairebé 40 anys, seguint “la passió del meu avi pel tèxtil”, que en veure molts llargmetratges “renegava perquè els vestits que hi apareixien eren moderns”, i no de l’època real en què s’ambientava la pel·lícula. Les de Las Pepitas són peces amb història, que daten des de mitjans del segle XIX fins a la dècada dels 80 del segle XX.
Això és com la cova d’Alí Babà. La gent quan baixa per aquestes escales, flipa”
‘Alcarràs’ i Peter Greenaway
En aquesta “cova d’Alí Babà”, així defineix Castelló els seus dominis sota terra, trobem algunes perles com una armilla de la dissenyadora catalana Carmen Mir feta amb plomes i “paillets” als anys 30, o una capa de vellut rosa del mestre de l’alta costura valencià Pedro Rodríguez. També hi ha altres peces més prosaiques que hem vist a la gran pantalla, com una tovallola dels anys 70 que apareix a la multipremiada ‘Alcarràs‘, o maletes antigues, alguna de les quals ha acabat a mans del cineasta britànic Peter Greenaway després d’aparèixer a un dels seus films, ‘Les maletes de Tulse Luper’.
Més que un negoci, una passió
“A mi el que m’agrada és que m’expliquin de què va la pel·lícula“, diu Castelló. Ella ajuda estilistes de teatre, responsables de vestuari o atrezzo de cinema a triar cortinatges, flassades, cobrellits i un munt de petits complements que aporten versemblança i credibilitat al món de la ficció. Es mou amb desimboltura per aquest laberint d’objectes, impossible saber-ne quants en té, classificats per famílies i paletes de color. Gaudeix explicant els mil i un detalls de cada estovalles, vestit o abric. La majoria de les peces han sortit de cases barcelonines; del buidatge d’armaris dels familiars d’un difunt.
Per a Bea Castelló, Las Pepitas és més que un negoci: “És la meva passió, la meva vida“. Reconeix que ha tingut la sort d’haver nascut en aquest món que li ha vingut donat, que no ha anat a buscar. Un espai soterrat ple d’història i d’històries que té com a únics enemics les arnes i la humitat.
