És el responsable d’una discogràfica amb més de trenta anys de recorregut, però abans de BCore
Jordi Llansamà va aprendre l’ofici veient com les bandes punk de la Barcelona dels vuitanta s’autoeditaven els discos. Segons explica al programa ‘Plaça Tísner‘, va entrar en contacte amb els grups perquè feia una revista per a fans, els denominats fanzins: “Anava als assaigs, veia com es feien les maquetes i els discs”.
Último Resorte, Subterranean Kids, GRB, L’Odi Social, Skatalà, Shit S.A. o Attak són alguns dels grups que formaven part d’aquella escena musical i que l’autor va recollir al llibre ‘Harto de todo’ després de fer una quarantena d’entrevistes. “Per a mi va ser fàcil accedir a ells i que s’obrissin perquè era una persona de confiança, tant pels que eren amics com pels que no i ho han acabat sent després d’escriure’l”, assegura.
No va ser només un moviment musical, sinó també polític i social”
Publicada inicialment el 2011, l’obra ha esdevingut com una espècie de guia, un document referencial d’un moviment “que no era només musical, sinó també polític i social“. De fet, incorpora també l’entorn amb ràdios, revistes o locals que van ser clau en el desenvolupament punk i el hardcore a casa nostra i aborda altres aspectes més enllà de la música com, per exemple, el paper de l’estètica o les drogues.
Diferències entre Barcelona, Madrid i Londres
Segons Llansamà, “la Movida Madrilenya també va començar sent underground amb bandes com Alaska y los Pegamoides, però ràpidament va passar a ser de masses quan les multinacionals van començar a fitxar grups igual com havia passat amb el punk anglès”. Adverteix, però, que “a Barcelona les grans corporacions no van entrar tant en el moviment i va ser més autèntic, més polític, amb maneres de pensar vinculades a l’anarquisme, el vegetarianisme o directament antisistema”.
Reedició tretze anys després
Feia tretze anys que ‘Harto de todo’ estava descatalogat i ara el reediten BCore, conjuntament amb l’editorial Males Herbes, amb un pròleg de l’escriptor Kiko Amat. Llansamà diu que “tenia la sensació que havia passat temps suficient perquè tingués interès per a una nova generació“.
Hi ha massa coses que ens tenen distrets perquè la gent no protesti”
El llibre serveix també per reivindicar els valors d’aquella època en un moment en què, considera, “hi ha massa coses que ens tenen molt distrets perquè la gent no protesti”. És també un homenatge “als molts que ja no hi són i apareixen al llibre”. En alguns casos, explica, els excessos de joventut han passat factura: “Era cert allò de viu ràpid i deixa un cadàver bonic”.
