“L’altre costat”, al Santa Mònica, ha estat una de les exposicions immersives més reeixides de la temporada fetes per un centre d’art públic, amb 14.206 visitants (molts d’ells joves) que van recórrer el suggeridor laberint immersiu sobre l’inconscient. Part d’aquest èxit ha estat gràcies a l’acolorit, imaginatiu, variat i excèntric vestuari que els visitants podien triar quan entraven a la mostra, una proposta única de la dissenyadora Giulia Grumi.
Cada dia m’escrivia gent per xarxes que deia: ‘Gràcies, m’ho he passat molt bé, la roba era molt cridanera’”
Una segona pell
La idea de Grumi era que la gent tingués “una segona pell i es transformés en allò que li agradaria ser”. Per això, juntament amb els comissaris de la mostra, va decidir tirar pel surrealisme: “Aleshores em va explotar el cap. Puc fer el que vulgui, allò que mai no puc fer!“. I aquesta llibertat va tenir el seu reconeixement: “Cada dia m’escrivia gent per xarxes que deia: ‘Gràcies, m’ho he passat molt bé, la roba era molt cridanera'”.
Va crear roba feta de mans, de cares, utilitzant referents de l’anatomia humana, amb colors llampants que feien transformar els visitants en monstres peluts, reutilitzant texans, fent jaquetes de plàstic amb butxaques plenes de retalls de roba, tuls de diferents mides i colors…
La màgia de la peça perfecta
Un equip del ‘Plaça Tísner’ ha entrat al taller de la dissenyadora, al barri del Putxet i el Farró, que comparteix amb altres membres del col·lectiu d’artistes tèxtils i de lloguer de vestuari Singermornings. Giulia Grumi el descriu com “una biblioteca de roba” perquè és “com un estoc en què inspirar-te”, amb unes 2.000 peces entre faldilles, pantalons, vestits, camises, americanes… Reconeix que s’emociona molt en entrar en un magatzem de vestuari com el seu, “l’olor, el tacte… és molt màgic això de trobar la peça perfecta“.
Falta de reconeixement?
Grumi, que va crear el vestuari per a l’obra de Maria Aurèlia Capmany ‘Vent de garbí i una mica de por’ que es va representar al TNC el 2023, creu que la feina dels dissenyadors de vestuari és vital per al món de les arts escèniques, però “a vegades no se li dona la importància que té” i diu: “un actor, sense aquesta segona pell que li posem, no pot fer bé la seva feina, el vestuari ajuda a fer la transformació en el personatge”.
