Pilar Rosado Rodrigo aborda la creació en totes les seves formes d’expressió. Els seus estudis en biologia i la seva experiència com a mare van despertar el seu interès pels processos creatius de la natura. També va estudiar programació i això la va portar a explorar els processos creatius artificials. A això s’hi va afegir la seva formació en belles arts, que la va conduir cap als processos de creació humans. Un encreuament de camins en què se situa la seva obra com a artista, investigadora i docent, i que presenta en un reportatge al ‘Plaça Tísner’.

El Museu del Prado, segons la IA

Pot una màquina aprendre a pintar les obres del Museu del Prado? És el plantejament del qual parteix el projecte ‘Déjà vu’, de Pilar Rosado Rodrigo i Joan Fontcuberta Villà, que es pot visitar dins de l’exposició “Cervells” al CCCB. Es tracta d’una sèrie d’obres plàstiques creades per algoritmes d’intel·ligència artificial que en certa manera emulen el funcionament del cervell humà. És el que s’anomena “deep learning” (“aprenentatge profund”), dues xarxes generatives antagòniques (GAN) que competeixen entre si i que a partir d’aquesta rivalitat són capaces d’aprendre i crear.

En aquest cas, han analitzat més de 7.000 obres del Museu del Prado i han après a crear-ne de noves, segons els patrons més repetits. La mirada de l’artista, però, és imprescindible per seleccionar entre la infinitat d’imatges que la màquina és capaç de generar. Sovint, les obres més interessants es troben en els primers errors i intents del procés d’aprenentatge.

La innocència de la màquina genera imatges inesperades que t’agraden estèticament i que et fa plantejar moltes preguntes”
Pilar Rosado, artista, investigadora i docent

Orgasmes artificials

El procés d’aprenentatge del Museu del Prado està vinculat a un projecte més ampli, ‘Prosopagnosia‘, en què Rosado i Fontcuberta també aborden el reconeixement i creació d’expressions facials humanes a través de processos generatius artificials. Un dels materials que han fet servir els artistes és una base de dades digital (beautifulagony.com) en què milers d’usuaris comparteixen videoselfies experimentant orgasmes. És a partir d’aquestes imatges que l’algoritme genera una seqüència de retrats propis en què apareixen persones inexistents en el moment de l’èxtasi.

Això ha donat com a resultat les imatges que es poden veure a ‘La petite mort‘, en què els rostres experimentant orgasmes entren en relació amb rostres de persones mortes de forma violenta, i ‘Beautiful agony‘, que fa un viatge de l’esfera personal a la política a través de la utilització d’aquesta tecnologia en els rostres de figures de poder que han estat implicades en escàndols sexuals com Donald Trump, Silvio Berlusconi o el rei Joan Carles I.

Ordenar les imatges per entendre el món

Cada dia es pugen milions d’imatges a internet i d’aquest flux infinit es genera un univers visual inabastable per a l’ull i el cervell humans. Però existeixen models de visió per computador capaços de posar ordre en tot aquest arxiu col·lectiu i Pilar Rosado Rodrigo els fa servir per construir mosaics fotogràfics de gran format compostos per 10.000 imatges cadascuna de les quals representa un píxel dins d’una composició que aparentment és abstracte però que té moltes lectures.

De fet, les estratètiges de catalogació automàtica implicades en aquest procés ordenen les imatges segons patrons i arquetitps que es repeteixen arreu del món. En projectes com ‘Mnemòsyne 2.0.‘, presentat a l’Espai d’Arts Roca Umbert, cada peça esdevé un atles dels rastres de la memòria visual de la humanitat.