“Hi ha molt més estigma i discriminació cap a la dona amb VIH que cap a l’home amb VIH”, afirma a ‘Plaça Tísner‘ Reyes Velayos, presidenta de la Coordinadora estatal de VIH i sida (Cesida). Això fa que les dones que conviuen amb el virus estiguin més invisibilitzades i siguin més vulnerables. I això que cada vegada en són més.
Segons dades d’ONUSIDA, el 46 % de les noves infeccions per VIH al món el 2022 van ser nenes i dones. Així va néixer dins de l’entitat el programa Mujeres VIHsibles, que vol donar veu a les seves vivències a través de l’art i la formació en disciplines com la fotografia.
Moltes d’elles són dones cis que tenen una relació estable i que no saben d’on els ha vingut el virus”
Una exposició contra els estereotips
Això ha derivat en l’exposició virtual “Itinerantas” que fa poc va fer parada al Centre LGTBI de Barcelona en col·laboració amb Gais Positius i que encara es pot visitar al web itinerantas.org.
Es tracta d’un recull d’històries gràfiques i sonores en primera persona que posen en evidència una bretxa de gènere i que volen trencar els estereotips que sovint relacionen el VIH amb l’homosexualitat, les drogues o la prostitució.
“Moltes d’elles són dones cis que tenen una relació estable i que no saben d’on els ha vingut el virus, encara que l’hagin tingut a casa i els hagi vingut de la seva parella”. Això fa que les dones siguin un sector de població que es fa molt poques proves de detecció precoç.
Es té la idea errònia que les dones lesbianes no podem transmetre el virus entre nosaltres”
Investigació centrada en homes
També existeix un biaix mèdic com explica la Irene, activista i membre de Mujeres VIHvas: “Si ja en general a les dones no se’ls demana el VIH quan es fan una analítica a Urgències, a una dona lesbiana menys, perquè es té la idea errònia que no podem transmetre el virus entre nosaltres”.
Aquesta discriminació mèdica fa que el diagnòstic de les dones sigui tardà i amb una pitjor situació serològica, però també afecta els tractaments: “La investigació quasi tota es fa en homes i això fa que a les dones ens afectin més els efectes secundaris“, denuncia la Irene, que als seus 26 anys arrossega la fatiga física d’una persona de més de 50.
Puc quedar-me embarassada sense que hi hagi cap perill per al nadó”
Indetectable = intransmissible
A Espanya, més del 90 % de les persones en tractament antiretroviral té una càrrega viral indetectable, el que significa que no poden transmetre el virus de cap manera, ni tan sols en la maternitat, com explica Velayos: “Puc quedar-me embarassada sense que hi hagi cap perill per al nadó. Fa 20 o 30 anys s’ha arribat a esterilitzar dones amb VIH“. De fet, algunes de les dones del projecte expliquen la seva experiència com a mares en un món que les estigmatitza.
No vull que cap dona que s’infecti ara i no conegui ningú se senti sola i incompresa”
“El VIH és un èxit sanitari però un fracàs social“. És per això que Cesida també va engegar la comunitat Mujeres VIHvas. Abans d’entrar-hi, la Irene no coneixia cap altra dona amb VIH i s’han convertit en la seva “segona família“, que entén la seva realitat.
L’acumulació de visites i proves mèdiques, els efectes de la medicació i la discriminació social i laboral són alguns dels obstacles que comparteixen. Per a ella és important ser visible, tot i les agressions que això li ha suposat a les xarxes socials: “No vull que cap dona que s’infecti ara i no conegui ningú, se senti sola i incompresa”.
Teatreras
A banda de l’exposició “Itinerantas”, el projecte Mujeres VIHsibles també ha format un grup de dones amb VIH per tal que gravin els seus propis pòdcasts positius i un altre amb les tècniques dramàtiques necessàries per portar a escena les seves vides. El resultat és una conferència performativa titulada “Mujeres con V” i un acte d’empoderament i conscienciació.
