Formats l’any 2018 a Sevilla, Derby Motoreta’s Burrito Kachimba s’han convertit en una de les bandes de rock més destacades de l’estat. Renoven l’estil, però recorden Triana, Hawkind o King Gizzard & The Lizard Wizard i seran a l’edició d’enguany del Primavera Sound. Segons expliquen al programa ‘Plaça Tísner‘, estan sorpresos de la repercussió que estan tenint tot i tocar un gènere que no està en el seu moment més àlgid de popularitat: “Amb la música que fem, no hauríem de ser on som“, afirmen.
Més enllà de la música, l’humor també juga un paper clau en la proposta. Autodenominen el seu estil com a kinkidèlia, no perquè tinguin antecedents policials, sinó per l’estètica i per diferenciar-se de l’etiqueta del rock andalús. “El nom llarg i estrany del grup, els sobrenoms de cadascú de nosaltres o les nostres personalitats formen part d’un univers únic que hem anat teixint i hem volgut anomenar d’aquesta manera”, relata Gringo. Així és com es fa dir un dels guitarristes del grup.
Als concerts pots veure fans de Triana de 70 anys i nois joves amb samarretes de Megadeath”
Papi Pachuli és l’àlies del bateria. Considera que l’èxit que estan tenint és gràcies a mantenir l’essència en tot moment: “El que fem és autèntic, ens surt del cor i d’una altra manera no arribaria enlloc“. Soni, baixista, explica que han connectat amb públic de diferents generacions: “Als concerts pots veure fans de Triana de 70 anys i nois joves amb samarretes de Megadeath”.
‘Bolsa Amarilla y Piedra Potente’
Després d’haver publicat dos àlbums i la banda sonora de la pel·lícula ‘Les lleis de la frontera’, tornen ara amb ‘Bolsa amarilla y piedra potente’, un disc que han pogut fer “transitant nous camins” i amb una certa calma després d’haver viscut “en una voràgine” des que van iniciar el projecte.
El cantant, Dandy Piranha, explica que beuen “tant del flamenc com del blues” i que les lletres “van en la línia psicodèlica” que té la seva música. També que fan les melodies entre tots, però les porta “a un terreny propi”. Una manera de cantar característica a cavall entre el rock i el flamenc: “No soc un cantaor, però tinc el meu estil”, conclou.
Podem portar una idea individual a un punt que en un principi no podríem ni imaginar”
L’altre guitarrista del conjunt, Bacca, recalca la importància del treball en equip. Assegura que d’aquesta manera poden “portar una idea individual a un punt que en un principi no podríem ni imaginar“. Són, adverteixen, un grup en el sentit ampli de la paraula i tots aporten en seu vessant creatiu.
