Un ase lligat a una estaca en un estable abandonat mentre veu arribar un incendi forestal. Aquest és el punt de partida de ‘Burro‘, basat en textos clàssics d’Apuleu, Cervantes i Shakespeare, que repassen la història de la humanitat i la relació entre els éssers humans i aquests animals. Carlos Hipólito, que es converteix magistralment en aquest personatge, visita ‘Plaça Tísner‘ per explicar-nos com és posar-se en la pell d’un ase.
La dramatúrgia afilada d’Álvaro Tato i la direcció precisa de Yayo Cáceres fan de ‘Burro’ una obra completa. Hipòlito explica que quan va llegir el text es va “enamorar del personatge”. També inclou música i veu en viu, interpretada per Fran García, Iballa Rodríguez i el guitarrista Manuel Lavandera.
Reivindicació dels textos clàssics
L’obra de teatre està feta de fragments de textos clàssics de la literatura com ‘El asno de oro’, d’Apuleu; ‘El Quixot’, de Miguel de Cervantes; ‘El somni d’una nit d’estiu’, de William Shakespeare o ‘Platero i jo’, de Juan Ramón Jiménez. Carlos Hipólito explica que en teatre és necessari l’entreteniment però també que hi hagi una “aportació cultural” i amb els clàssics s’aporta “un nivell literari indubtable”.
Mirada animalista
Els ases han sigut uns animals de càrrega, relegats com espècie i, fins i tot, maltractats durant tota la història. Per això, l’ase mil·lenari que interpreta Carlos Hipólito intenta fer-los justícia mostrant la cara més bondadosa de l’animal. Aquesta tragicomèdia repassa la relació entre l’ésser humà i l’ase al llarg de la història, amb una mirada crítica sobre la societat.
L’actor denuncia que la raça humana “hem tractat malament totes les espècies que ens han rodejat”, però sobretot als ases, que “han sigut sempre la classe obrera dels animals”, diu Hipólito. Per això, l’obra reivindica la bondat i innocència d’aquest animal de vida senzilla.
L’obra es va estrenar al Teatre Reina Victòria de Madrid a principis d’any. Durant tot el mes de maig s’ha pogut veure al Teatre Romea, on actua fins diumenge, 2 de maig.
Tots els personatges que he interpretat durant la meva carrera són com els meus fills”
Hipólito, artista total
Carlos Hipólito és actor de cinema, de sèries de televisió però, sobretot, de teatre, fa més de 45 anys. Ha dedicat tota la seva vida a la interpretació, sobretot als clàssics com ‘El misàntrop’ de Molière o ‘El burlador de Sevilla’ de Tirso de Molina i ha format part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic i del Centre Dramàtic Nacional. Però també ha tingut temps pels musicals, com ‘Sonrisas y lágrimas’ i muntatges tant populars com ‘El método Grönholm’ i ‘Todos eran mis hijos’.
La passió pel teatre no el fa decidir-se per una obra preferida, de fet, explica a ‘Plaça Tísner’ que tots els personatges que ha interpretat durant la seva carrera “són com els meus fills.”
Ha dedicat part de la seva vida a ser el narrador de la sèrie ‘Cuéntame cómo pasó’, interpretant el protagonista d’adult en veu en off durant més de 20 anys. A més, en l’últim tram d’aquesta mítica sèrie, va interpretar-lo en pantalla en una quinzena de capítols.
El “mosaic” de Carlos Hipólito
- Un animal: l’ase. ‘Burro’ és el títol del muntatge teatral que protagonitza Carlos Hipólito. És un monòleg tragicòmic fet a través d’obres mestres de la literatura que giren al voltant de la figura de l’ase.
- Una veu: la de Carlos Alcántara a ‘Cuéntame cómo pasó’. L’actor ha sigut la veu en off d’aquesta sèrie emblemàtica durant més de vint anys, que va interpretar en l’últim tram de la sèrie.
- Una carrera: va començar a estudiar arquitectura, però va deixar els estudis i es va decantar per la interpretació. Explica que quan viatja li fascina observar els edificis que es troba i assegura que si no hagués sigut actor, hagués estat arquitecte.
- Una trajectòria: Carlos Hipólito ha dedicat tota una vida a la interpretació: ha treballat en cinema, en sèries de televisió i, sobretot, en teatre, on ha participat en muntatges que van des dels clàssics al musical.
- Un premi: la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. L’any 2020 li va ser atorgat pel Ministeri de Cultura de l’estat espanyol, que va reconèixer la seva trajectòria professional.
- Una plaça: la plaça de Santa Ana de Madrid, on està situat el Teatro Español, on l’actor hi ha treballat moltíssimes vegades i que diu que ja és com casa seva.
