Hi ha qui considera ‘A la recerca del temps perdut’ la millor novel·la de tots els temps. L’obra magna de Marcel Proust és una de les fites de la història de la literatura universal i des que va ser publicada no ha deixat de créixer l’admiració i respecte cap al seu autor. En aquest sentit, Barcelona està considerada, després de París, la ciutat on més interès desperta el seu llegat.
El millor reflex d’aquesta fascinació és, probablement, l’existència de la Societat Catalana d’Amics de Proust, una entitat activa que actualment té entorn d’un centenar de membres i que ha estat la que ha impulsat bona part de les nombroses activitats que s’estan realitzant per commemorar el centenari de la mort de l’escriptor aquest 2022. Des del programa ‘Plaça Tísner‘ es fa un repàs dels principals actes.
De Proust a Marsans
L’exposició “De Proust a Marsans, a la recerca del temps perdut“, que es pot visitar fins al 15 de gener als Espais Volart de la Fundació Vila Casas, és una de les cites destacades del programa d’homenatge a l’autor en els 100 anys de la seva desaparició.
La mostra combina una cinquantena de textos i objectes que contextualitzen i documenten l’univers personal i creatiu de Marcel Proust amb obres del qui està considerat el seu principal intèrpret plàstic: Luis Marsans. En concret, es poden admirar 139 peces de petit format: dibuixos, gravats, litografies i pintures que brollen de l’impacte que la lectura de Proust va provocar en l’artista català però que, lluny de constituir-ne la seva simple il·lustració, tenen plena autonomia i despleguen un llenguatge propi.
Proust com a inspiració
A més de diverses xerrades acadèmiques i divulgatives, la Societat Catalana d’Amics de Proust també ha dissenyat el cicle 100 anys sense Marcel Proust que es pot veure durant el mes de desembre a la Filmoteca de Catalunya i que inclou quatre títols que s’acosten a la figura de l’autor francès des de diverses perspectives.
D’una banda, ‘Proust, l’art et la douleur’ (Guy Gilles, França, 1971), un film que combina documental i ficció a través del fil conductor d’un personatge que recorre els indrets descrits per Proust a la seva obra. La segona proposta és ‘Le temps retrouvé’ (Raoul Ruiz, França, 1999), que trasllada a la gran pantalla l’univers d’un Proust ja moribund, el de l’últim volum d”A la recerca del temps perdut’.D
De l’altra, ‘La captive’ (Chantal Akerman, Bèlgica, 2000) té com a tema central la gelosia i està inspirada en ‘La presonera’, el cinquè volum de l’obra de Proust. Per últim, ‘Guermantes’ (Christophe Honoré, França, 2021) situa l’acció en el context pandèmic del 2020 i ens presenta un grup d’actors de la comèdia francesa que està assajant l’adaptació del tercer volum d’‘A la recerca del temps perdut’: ‘El cantó de Guermantes’.
Llegir Proust
La captivació que desperta Marcel Proust a casa nostra també queda demostrada amb projectes de gran magnitud com la traducció al català dels set volums i més de 4.000 pàgines que suma ‘A la recerca del temps perdut’. Tenint en compte l’extensió i complexitat de l’original i la xifra limitada de potencials lectors encara és més rellevant que existeixi no només una, sinó dues traduccions contemporànies: la que edita Proa, segell del Grup 62, a càrrec de Valèria Gaillard, i la impulsada per Viena Edicions, que signa Josep Maria Pinto.
Proa té en marxa una edició de set volums que respecta l’estructura de publicació original. Fins ara, han aparegut els quatre primers volums i s’espera que el cinquè vegi la llum a la tardor del 2023. Els dos restants, si tot va bé, es publicaran el 2024 i 2025, respectivament. Per la seva banda, Viena Edicions ha optat per dividir cada volum original en dues parts. Des del 2009 ha publicat una entrega cada any i ha culminat la 14a i última el setembre passat, coincidint amb el centenari de la mort de l’escriptor.
Tant Gaillard com Pinto, que són dos dels membres fundadors de la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust, coincideixen a remarcar l’impacte que la lectura, tant o més que la traducció, d’aquest autor ha tingut en la seva vida: asseguren que els ha permès tenir una mirada més àmplia i matisada sobre la realitat i els ha potenciat la valoració del pensament i de les arts.
Tot i que ‘A la recerca del temps perdut’ és l’obra per la qual es coneix Marcel Proust, cal valorar també la seva producció epistolar. Al llarg de la seva vida, Proust va escriure milers de missives i ara l’editorial Acantilado publica una selecció de prop de 200 ‘Cartas escogidas’ que van des de l’adolescència fins als seus últims dies.
