A finals dels 70, desenes de dones morien cada any a Espanya per haver de practicar avortaments de manera clandestina i poc segura. No va ser fins al 1985 que es va despenalitzar finalment l’avortament. I això es va aconseguir gràcies en bona part a la lluita de dones com les que retrata ‘Las buenas compañias‘, l’última pel·lícula de Sílvia Munt.
Les 11 de Basauri, un cas molt real
L’actriu barcelonina Alícia Falcó Martínez n’és la protagonista. A la pel·lícula és la Bea, una jove de 16 anys que pren consciència de la lluita feminista gràcies a les bones companyies que va fent als carrers d’Euskadi mentre fa el salt a l’edat adulta. Falcó ha assegurat al ‘Plaça Tísner‘ que aquestes dones lluitadores “no volien ser heroïnes, només volien sobreviure i ser lliures“.
‘Las buenas compañías’ es basa en una història real. Va passar a Bilbao i se la coneix com el cas de les 11 de Basauri. Van ser 10 dones i un home acusades d’haver avortat i, també, d’haver-ne practicat, de manera il·legal. Per aquest motiu, van tenir un procés judicial que va durar des del 1976 fins al 1985, quan es va despenalitzar parcialment l’avortament.
Primer paper protagonista
L’Alícia Falcó es va estrenar com a actriu amb només 10 anys. Per ella va ser un somni fet realitat, perquè assegura que des de molt petita va descobrir que volia dedicar-se a un ofici que per a ella era com un joc. Amb aquesta nova pel·lícula li va arribar l’oportunitat de fer un paper protagonista i això, assegura, “marcarà un abans i un després en la seva carrera”, perquè vol seguir explicant moltes més històries com aquesta. De moment, ja té un projecte nou entre mans, que començarà a rodar en els propers dies. Això sí, haurem d’esperar per saber de què es tracta, ja que a dia d’avui encara és secret.
El “mosaic” d’Alícia Falcó
- Un instrument: el piano. El practica des de petita, tot i que a la seva darrera pel·lícula toca la guitarra.
- Una passió: la interpretació. Des que els 10 anys va debutar al cinema sempre ha volgut ser actriu.
- Un viatge: Londres. Hi va anar quan tenia 10 anys amb els seus pares i ho va pagar amb el que va guanyar de la seva primera pel·lícula.
- Un film: ‘Thelma i Louise’. Una història sobre dues dones lluitadores que la va marcar profundament.
- Un referent: la seva àvia. Va escriure un llibre de poemes que sempre té a mà.
- Una plaça: la de Sants. La travessava sempre de petita per anar a l’escola o a casa dels avis.
