A les ciutats sempre hi ha hagut zones verdes. A l’Edat Mitjana, moltes ciutats disposaven d’una àrea extensa dedicada al conreu, com passava a Barcelona amb el Raval, que no es va començar a urbanitzar massivament fins al segle XVIII.
L’aparició dels parcs comença a sorgir en el segle XVI. L’Alameda de Sevilla, és el parc més antic que hi ha a Europa i es va construir el 1574 per dessecar una zona propera al riu amb tendència a les inundacions. Pel que fa als grans parcs urbans, començaran a aparèixer a mitjans del segle XIX atès que s’inicien els processos de transformació urbana.
L’Àngel Casals, també ens explica que el primer parc urbà que es va construir a la ciutat de Barcelona va ser el Parc de la Ciutadella, dissenyat per l’arquitecte Josep Fontserè l’any 1872 i que portava com a lema “Els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà”.
