“Disminuir l’ús del vehicle privat a la ciutat”, així de clar ho explica la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal. I ho acompanya de dades: “En el 89 % dels accidents a Barcelona estava implicat un cotxe i, en el 75 %, una motocicleta”, diu. D’aquesta manera justifica la perillositat d’uns vehicles que vol reduir a la ciutat.
En el Departament de Seguretat utilitzen l’estratègia de la pedagogia. D’una banda, hi ha en marxa diverses campanyes informatives per conscienciar els usuaris de la via pública de la importància de parar atenció i respectar els altres. Cal, doncs, evitar quedar-se només en la política de sancions. “Donar una explicació al ciutadà de per què s’ha d’imposar la sanció, no es tracta de sancionar sinó d’evitar que passi”, explica el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens.
Aquests criteris s’han exposat en el 23è Fòrum de Seguretat Viària a Barcelona, organitzat per l’Ajuntament, el Servei Català de Trànsit, la Generalitat i la Fundació RACC. Es tracta d’un espai de debat i reflexió que té la presència d’altres països. Enguany ha estat Suècia, on hi ha taxes de mortalitat molt baixes a les carreteres que sovint freguen la visió zero.
Lars Ekman, del Ministeri de Transport de Suècia, creu que Barcelona va per bon camí. “Teniu moltes altres qualitats que no siguin anar ràpid, teniu moltes zones de vianants i bones oportunitats per esdevenir una ciutat visió zero”, afirma. Per aconseguir-ho cal un esforç conjunt: d’una banda individual de cada vianant, ciclista, motorista i conductor, però també de les administracions i del sector privat.
