El moviment Batec ha convocat una vaga de pagaments a Rodalies Renfe a partir d’aquest dimecres, 11 de maig del 2022. Sota el lema “Fins que Madrid no pagui, no paguem!”, la plataforma fa una crida a accedir a la xarxa de Rodalies de forma gratuïta per exigir a l’Estat més inversió en transport públic a Catalunya.
A continuació et detallem tot el que se sap sobre la vaga de pagaments a Rodalies. Quines són les demandes concretes dels convocants? Fins quan s’allargarà l’acció?
Dates de la vaga de pagaments a Rodalies
La batejada com a vaga de pagaments a Rodalies de Renfe ha començat l’11 de maig i, per ara, no té una data de finalització. Els convocants animen a no pagar a partir d’ara. El primer dia de protesta han precintat els accessos de diverses estacions. La pròxima acció similar serà el dimecres, 25 de maig.
Els motius de la vaga de pagaments a Rodalies
Batec ha fet un recull dels motius pels quals han convocat aquesta vaga de pagaments a Rodalies. La principal crítica que fa és la manca d’inversió de l’Estat en el transport públic de Catalunya i, sobretot, en la xarxa de Renfe. “Madrid promet inversions per a la xarxa ferroviària que no arriben mai. De tots els diners que pressuposten, la major part no s’arriben a gastar mai a millorar els trens de la Renfe que agafem la majoria“.
Els impulsors de l’acció qualifiquen de desastre la situació de Rodalies i demanen assenyalar-ne els “responsables”. A més, recorden que diversos organismes internacionals alerten que per reduir les emissions i fer front al canvi climàtic “la inversió en transport públic és fonamental”.
Els convocants de la vaga de pagaments a Rodalies de Renfe posen xifres: “Des del 2008, l’Estat executa menys del 24 % de les inversions d’Adif i Renfe a Catalunya”. També recorden els retards i avaries diàries “patrocinades pels diferents governs espanyols, que reiteradament han incomplert els acords amb Catalunya”.
Qui forma part de Batec?
Els impulsors de Batec expliquen que els seus integrants s’han conegut “compartint espais polítics, mobilitzacions, assemblees, en xerrades, a les universitats o als caus i als esplais”. Asseguren que tots ells són “persones molt diverses” que tenen una preocupació en comú: “No veiem clar el nostre futur“. Per això, defensen la seva organització.
