L’últim cap de setmana a Catalunya hi va haver set accidents mortals a les carreteres, la mateixa xifra que hi va haver en tot el mes de març però concentrada en tan sols tres dies. Les entitats que treballen amb famílies i víctimes de trànsit recorden que darrere de cada cas hi ha una història i reclamen a les administracions donar la mateixa importància als sinistres que acaben amb ferits de diversa gravetat. En alguns casos, les conseqüències trastoquen no només la vida de la víctima, sinó també de la família, com el cas del Marc, un noi de 26 anys a qui un cotxe va atropellar el 26 d’octubre.
La mare del jove, Núria Blesa, ha expressat que s’ha sentit sola i desemparada en tots aquests mesos, una sensació que coneixen de primera mà entitats com Stop Accidents, TraCE i l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit, després d’anys de feina amb familiars i víctimes. Les tres coincideixen que els recursos per atendre els afectats de sinistres a Catalunya hi són però creuen que en falta difusió i en posen d’exemple el Servei Integral d’Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), que depèn de la Generalitat. Tot i que fa anys que funciona no és gaire conegut i, per això, les mateixes entitats han fet pressió perquè ofereixin una atenció proactiva a les víctimes. El telèfon d’atenció als usuaris és el 900 100 268, de 9 a 20 h tots els dies de l’any.
Les persones que sobreviuen a aquests accidents tenen moltes limitacions i són les grans oblidades
La coordinadora i treballadora social de TraCE Lourdes Andreu considera que la Generalitat hauria de crear un protocol d’actuació: “Una eina que aglutini tots els recursos existents i que es pugui aplicar des del minut zero de l’accident fins que aquella persona pugui tornar a la comunitat, sigui amb la discapacitat que sigui”, ha reivindicat. Segons explica, l’acompanyament és clau perquè les famílies i les víctimes puguin reduir el cost emocional que suposa patir un accident greu ja que sovint hi ha danys físics i cerebrals que els canvien radicalment la vida, amb costos econòmics importants per l’atenció mèdica i l’adaptació dels habitatges en casos de discapacitat física.
“Les persones que sobreviuen a aquests accidents tenen moltes limitacions i han d’aprendre a conviure-hi tota la vida. I són les grans oblidades”, assegura la psicòloga de la plataforma Stop Accidents, Laura Duro. Des de l’Associació Prevenció d’Accidents de Trànsit, Yolanda Domènech apunta que anualment es produeixen uns 10.000 accidents a Catalunya amb ferits que van des de lleus a molt greus i diu que aquesta realitat s’anomena violència viària: “Això vol dir que hi ha molta agressivitat en la mobilitat. No són casos aïllats, hi ha violència en la mobilitat”, ha dit. Domènech creu que ajudaria molt els afectats tenir una oficina on poder acudir presencialment a resoldre els seus dubtes.
