Ja està en marxa la vaga de pagaments a Rodalies de Catalunya. L’acció de protesta vol allargar-se en el temps amb l’objectiu de fer públic el seu rebuig, diuen els convocants, contra la manca d’inversió estatal en el transport públic a Catalunya. La vaga ha estat convocada per un moviment que es fa conèixer com a Batec, organització que ha precintat accessos a Rodalies en el primer dia d’aturada.
Qui és Batec, el grup de ciutadans que fa una crida a la vaga de pagaments a Rodalies?
Batec, un moviment juvenil organitzat
Batec és un moviment juvenil que va presentar-se el 4 de maig amb una acció ben visible: 150 persones van accedir a l’estació d’Arc de Triomf sense pagar. Aleshores, van presentar-se com un moviment juvenil organitzat arreu de Catalunya que treballarà col·lectivament per “dur a terme accions per a la conquesta de drets” davant d’un escenari, diuen, de “futur incert“.
Els integrants de Batec expliquen que s’han conegut “compartint espais polítics, mobilitzacions, assemblees, en xerrades, a les universitats o als caus i als esplais”. Es defineixen com a persones “molt diverses” però amb una preocupació en comú: el futur incert que han d’entomar. Expliquen que Batec vol ser “un nou espai mobilitzador” davant les “crisis” de l’estat, impulsat per joves del teixit associatiu català.
Batec: Rodalies és “un desastre”
L’11 de maig, una setmana després de la presentació de Batec i de la protesta, han convocat la primera jornada de la coneguda com a vaga de pagaments a Rodalies de Catalunya. Els seus impulsors criden a deixar de pagar els bitllets de Renfe. “Perquè l’estat espanyol compleixi amb Catalunya hi ha de perdre alguna cosa. Fins que no paguin, no paguem”, defensen.
En declaracions davant dels mitjans de comunicació, una de les portaveus del moviment ha afirmat que Rodalies és “un desastre que té responsables” i ha retret a l’Estat la manca d’execució de les inversions promeses a Catalunya d’Adif i Renfe en els últims anys. El moviment lamenta els retards i avaries diàries d’aquest servei ferroviari i les “promeses de millora que no arriben”.
