Primer divendres de mes. Vuit del vespre. Sota l'Arc de Triomf comencen a aplegar-se bicicletes grans i petites, més esportives o més urbanes, amb gent que agafa la bici cada dia... CARLOS ROMERO "Para todo: la universidad, el trabajo, pasear..." ...i també ciclistes més ocasionals... MAR SAU "Miro de no circular en bici per Barcelona perquè és certament perillós, he tingut molts ensurts." El propietari de la primera botiga de bicicletes urbanes que es va obrir a la ciutat, fa 13 anys, hi arriba amb una rèplica d'un model del segle XIX. KOOS KROON "És una mica difícil, més difícil que en una bicicleta normal, perquè és pinyó fixe. Vull dir, has de frenar amb els peus." Dos quarts de nou. Arrenca el passeig en bicicleta pels carrers més grans i més cèntrics de Barcelona. La ruta es decideix sobre la marxa. CARLOS ROMERO "Es simplemente venir a disfrutar de lo que nos gusta: la bici, la libertad de andar en bicicleta por la ciudad." XAVI SABATÉ "Passar una bona estona amb altres ciclistes, tranquilament i disfrutant de la ciutat." Però la passejada és també una forma d'expressar una reivindicació. XAVI SABATÉ "Ajuda a sensibilitzar els ciclistes i també la gent que va a peu o en cotxe que una altra manera de moure's per la ciutat és possible." MAR SAU "De fet, és fer massa crítica per poder passar i que no t'adelantin, no t'atropellin, no et passin pel damunt o massa arran." Sempre que poden van pels carrils bici, que en general consideren insuficients. Allà on no n'hi ha, aquí tothom té clar que l'alternativa no és pujar la bicicleta a la vorera. KOOS KROON "Les bicicletes han d'anar amb els cotxes, han d'anar amb el tràfic, però sempre que hi hagi respecte pel ciclista." XAVI SABATÉ "Anar per la calçada, per no prendre el seu espai als vianants." MAR SAU "Fóra bo poder anar per la calçada, tranquilament, si respectessin el teu carril. El moviment de la massa crítica va arrencar el 1992 a San Francisco i, des de llavors, milers de ciclistes fan periòdicament passejades com aquesta en ciutats d'arreu del món.

La cita és cada primer divendres de mes a les 20 h sota l’Arc de Triomf. Desenes de ciclistes s’hi apleguen i surten junts a pedalar pels carrers més cèntrics de Barcelona. Aquesta passejada es fa cada mes en ciutats arreu del món. El principi de la massa crítica fa que, si al carrer hi ha més ciclistes que cotxes, s’hi acabi imposant la bicicleta.

El moviment va néixer el setembre de 1992 a San Francisco. Diversos col·lectius, entre els quals hi havia els missatgers no motoritzats, es van trobar un dia per reivindicar els carrers de la ciutat per a les bicicletes. El primer dia van ser només 30 ciclistes, però l’experiència els va agradar i van decidir repetir-la un cop al mes. Al cap d’un any, van arribar a aplegar més de 1.000 persones pedalant juntes pels carrers de San Francisco. La passejada tenia un caràcter festiu i reivindicatiu alhora, que s’ha mantingut mentre el moviment s’anava estenent per moltes altres ciutats.

La Massa Crítica ha esdevingut un moviment global sense perdre el seu caràcter popular i descentralitzat. La iniciativa va arribar a Barcelona a finals dels 90 de la mà de diversos col·lectius ciclistes. Des de llavors, la convocatòria s’ha anat repetint de forma més o menys estable durant diversos períodes. L’agost de 2010, un grup de ciclistes urbans va decidir recuperar la tradició d’anys anteriors i convocar la passejada cada primer divendres de mes a l’Arc de Triomf.

Un dels trets característics de la passejada de la Massa Crítica és que s’autoorganitza entre tots els seus participants i sense demanar cap permís a les autoritats. Diuen aquests ciclistes que els cotxes que cada ocupen massivament els carrers de la ciutat no han demanat cap permís especial per fer-ho. Per tant, el fet que desenes de ciclistes circulin plegats pel centre de la ciutat tampoc s’hauria de considerar una manifestació extraordinària. Tanmateix, és habitual trobar-hi un parell de motos de la Guàrdia Urbana que garanteixen la seguretat de ciclistes i automobilistes compartint els carrers de la ciutat, en aquest cas en una proporció inversa a l’habitual.